Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
La tribuna

La realitat del país

Gastar diners a remenar la llera del riu per poder fer baixar barques és com llençar directament els bitllets a cabassos directament a l’aigua
Actualitzada 13/10/2017 a les 21:00
Les darreres declaracions de l’honorable cònsol major de Sant Julià de Lòria en referència al projecte de fer baixar barques de ràfting per la Valira, posen més elements xocants sobre la taula que se sumen a alguns dels escoltats fins ara. Si ja és prou agosarat entestar-se a voler fer del ràfting a Sant Julià un dels puntals econòmics lligats a les aventures ofertades per Naturlandia, els detalls que surten sobre el projecte freguen la gosadia imprudent de qui –cegat– no veu la realitat de les coses i s’embolica sense veure que s’està embolicant. Gastar diners a remenar la llera del riu per poder fer baixar barques, és com llençar directament els bitllets a cabassos directament a l’aigua. Les darreres declaracions tenen relació amb la manera com s’hauria de concretar una col·laboració amb FEDA per tal d’establir uns horaris en què deixarien anar aigua d’Engolasters perquè el riu en portés prou com perquè les barques de ràfting baixessin amb una mica de brio i els practicants –llegim clients– tinguessin una bona experiència. Així es fa a la Noguera Pallaresa, que si no baixa prou aigua la central de Llavorsí turbina més cabal i així el riu baixa més gros. Però sembla que a FEDA no li acaba de quadrar haver de fer llum quan justament baixa poca aigua i s’ha de guardar per produir electricitat quan realment fa falta. Una cosa és la Valira i l’altra la Noguera Pallaresa, on l’aigua alliberada a Llavorsí que serveix per donar més alegria al riu, quan arribi a l’embassament de Sant Antoni, entre la Pobla de Segur i Tremp, podrà altre cop servir per fer llum. La del Valira, per contra, anirà avall i fins a Oliana, on la llum que produeixi no portarà cap benefici ni a FEDA ni a Andorra.

Però sembla que els inconvenients no fan por al comú de Sant Julià i si FEDA no pot assegurar més aigua, surt l’honorable cònsol major i diu que si així és, si el cabal que baixi pel riu no és prou gran, “les barques seran més petites, per readequar-se a la realitat del riu”. Si hi ha algun analista expert en economia d’escala, que digui fins a quin punt es pot arribar per tal de mirar de no perdre bous i esquelles, barques i rems, i acabar en fracàs estrepitós. Perquè l’al·licient de fer ràfting al tram de Sant Julià és ben minso, com gairebé a tota la vall principal d’Andorra, degut als murs artificials que arriben gairebé fins a tocar l’aigua. Si a sobre hi ha poca aigua, els practicants –clients que hauran pagat per baixar en barca– un cop hagin vist de què va la cosa, no tindran ganes de tornar a repetir i podem imaginar la mala propaganda que en faran.

La realitat és tossuda, però sembla que hi ha responsables polítics que encara ho són més de tossuts. La realitat del país hauria de menar la cosa pública amb una aplicada intel·ligència i sempre mirant d’emprendre projectes que siguin viables i pràctics. El ràfting a Sant Julià, de viable i de pràctic, és a dir, que doni resultats positius econòmicament i social parlant, no ho és gens ni mica, i si s’arriba a tirar endavant, serà un greuge afegit a la ja prou greu situació de Naturlandia. Passa igualment amb el projecte de l’edifici de Telecom, The Cloud, un despropòsit conceptual que sortosament de moment resta aturat. Que Santa Realitat vetlli perquè les institucions públiques andorranes, sigui quina sigui la seva mida i el seu abast territorial, facin les coses amb seny i amb decència i siguin valentes, deixant-se estar de forassenyades aventures i de cants de sirena que no porten enlloc.
  • #4 Petrus
    (14/10/17 11:14)

    Josep va dir..
    Si el tribunal de comptes hagués d'actuar per les males inversions que fan els comuns,seria la ost.. Pistes d'esqui,centres esportius,camps de futbol,obres que no cales,mal fetes, i ja que hi som tambés tots els diners malgastats en "farres" i festes, un dessastre de pais el que estem fent.

    Respondre
  • #3 Pere
    (14/10/17 10:13)

    Viscut aquest setembre: sortida de piragües des de Gerri de la Salt: primers cops de rem sota el ‎pont romànic; al costat, el Monestir milenari de Santa Maria de Gerri; després, el bosc de ribera; més ‎endavant, l'ombra de les grans roques rosades del Pallars; poc a poc la vall s'eixampla, els ‎conreus apareixen.... Comparteixo plenament amb el Sr. Pasques un punt que els mitjans de ‎comunicació no prenen en consideració. Màxim el poden esmentar molt de passada: el traçat ‎del ràfting lauredià és insòlit, negativament insòlit: recorregut enclotat entre murs, bona part del ‎trajecte a pocs metres dels sorolls i gasos de la circulació, contemplació d'edificis, cementiris ‎de maquinària, supermercats, aparcaments de cotxes... ‎

    Respondre
  • #2 Josep
    (14/10/17 09:31)

    Jordi, jo voldria creure que, atesa la ceguesa i impossibilitat de connectar amb la realitat que demostra amb tota evidència el Sr. Cònsol, El Tribunal de Comptes actués per evitar el que tu visualitzes encertadament com: "llençar directament els bitllets a cabassos directament a l'aigua".

    Respondre
  • #1 Infermera diplomada
    (14/10/17 09:20)

    Si se'm permet, voldria mig repetir un comentari que ja vaig fer. És una reflexió de salut corporal bàsica: si no baixa aigua amb generositat i abundància, els usuaris del ràfting arribaran, ja sigui amb barques o barquetes, al final del recorregut amb les natges/culs destrossats.

    Respondre
4
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477