Primera llei: tot cos sobre el qual no actua cap força manté inalterable el seu estat. Corol·lari: qualsevol sistema tancat instal·lat en l’immobilisme es perpetuarà indefinidament mentre no actuï l’impuls transformador bé d’un agent extern que incideixi directament en el sistema, bé d’un agent intern capaç d’alterar l’equilibri de forces sobre el qual s’assenta l’statu quo.
Segona llei: qualsevol canvi en el moviment d’un cos és proporcional a la força que actua sobre el cos. Corol·lari: la força aplicada és proporcional al pes relatiu de l’agent que la provoca; tanmateix, un agent relativament insignificant, actuant de manera constant durant prou temps sobre el sistema, pot originar canvis irreversibles.
Tercera llei: sempre que un cos exerceix una força sobre un altre, aquest segon cos exerceix una força igual i de sentit contrari sobre el primer. Aplicació pràctica: malgrat que les forces d’acció i reacció són d’igual magnitud, l’efecte d’una i altra depèn de la resistència del cos sobre el qual s’apliquen, com pot comprovar fàcilment tot aquell que intenti ensorrar un mur a cops de cap. Tanmateix, fins i tot la pedra més dura es pot esberlar si se sotmet prolongadament a l’acció d’un humil rajolí d’aigua.
Nota addicional: la creixent complexitat de l’univers conegut ha mostrat les limitacions d’aquestes lleis per explicar realitats ínfimes o per donar resposta a interrogants d’abast còsmic. Per comprendre l’essència del sistema o per endinsar-se en els confins existencials de l’espai-temps cal recórrer als principis quàntics que postulen la possibilitat teòrica de mons paral·lels i, tanmateix, perfectament reals.