Repensar-lo

Boutros Boutros-Ghali. Kofi Annan. Ban Ki-moon. I ara, António Guterres. O, el que és el mateix: des del 1992. Parlàvem fa una setmana de la importància de repensar-nos cíclicament com a societats. Del cercle virtuós que es genera quan ens atrevim a no donar res per establert, res per descomptat. Si prosseguim amb el zoom-out, ens n’adonarem de seguida que a l’organització política global tampoc no li aniria gens malament un reset. Anava a escriure “a la societat internacional”, que és com s’anomena la cosa des de les Relacions Internacionals. Però és que bona part del problema ve precisament del fet que l’organització política sigui internacional (entre estats) i no global. Això tenia sentit fa dècades, en un món amb estats feblement interconnectats més enllà de per la via bèl·lica. En aquell món, una CECA tenia tot el sentit del món: per millorar la indústria del carbó i de l’acer als sis països fundadors, i sobretot per teixir relacions de confiança entre estats que sis anys abans estaven en guerra. Comerç entre estats. No agressivitat entre estats. Estats. Seixanta-sis anys i centenars d’organitzacions internacionals després, sí, ja tenim una societat internacional. Però no ens serveix de gaire. El món ja és un altre. La globalització ho ha canviat tot. Internet, per si sola, ho ha transformat tot. I al món, els estats pesen com a màxim tant com a les empreses, les organitzacions terroristes, les ciutats o les persones. Els problemes no són entre estats, són globals. I no és raonable que no disposem d’eines i d’espais adients per abordar-los més enllà dels estats. Aquests dies, mitja Catalunya i una part d’Europa no entén com les institucions europees –a mi em xoca especialment el silenci del Consell d’Europa– no s’ofereixen per contribuir a frenar l’escalada d’un conflicte. No oblideu que aquesta inefectivitat és la mateixa en situacions extremadament més greus, com la lluita contra l’escalfament global o contra el terrorisme, en casos de genocidis, en la persecució dels rohingyas, en el drama dels refugiats. Boutros Boutros-Ghali. Kofi Annan. Ban Ki-moon. I ara, António Guterres. I això només a les Nacions Unides. No se n’han sortit. No se’n sortiran. I encara que se’n surtin, si no saben mirar més enllà dels estats, no servirà de res.