Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
La tribuna

Un dia gris?

Cordons policials, entrades a col·legis electorals, càrregues i emportar-se urnes deixa la democràcia espanyola per terra i dona una imatge lamentable
Actualitzada 02/10/2017 a les 20:32
Escric aquesta tribuna el dia 1 d’octubre al matí. Quan surti al Diari, el referèndum ja serà historia, haurà escrit la seva pròpia pàgina, i caminarà amb direcció política coneguda, però sense dates clares.

Per si de cas, deixo clara la meva posició: qualsevol poble, nació o persona té el dret de decidir el que vol fer amb la seva vida. Sempre he donat suport i estaré a favor del dret a decidir.

Sembla mentida que una regió com el Kurdistan, situada en una zona de conflicte bèl·lic, hagi exercit fa quatre dies, pacíficament, el seu dret a vot, a pesar de l’oposició del mateix país que ocupa, i que, en canvi, a Catalunya, a Europa, s’estiguin produint els fets que aquest matí estem veient.

El dia és gris a Barcelona i l’actuació policial recorda èpoques passades que desitjaríem no tornar a veure. Però aquí estan, traient el nas amb forma de normes i constitució, sense fer ni el és mínim cas al sentir majoritari –el dret a votar– d’un poble.

Cordons policials, entrades a col·legis electorals, càrregues i emportar-se urnes deixa la democràcia espanyola per terra i dona una imatge lamentable. Una cosa és no acceptar el resultat del referèndum; una altra ben diferent, fer el ridícul més espantós i quedar en evidència. Un dia gris per a Catalunya? Sí, durant tot el matí no ha parat de ploure, però potser el dia no és tan gris i sempre es pot pensar en aquella frase de Miguel Hernández que recorda com sempre hi ha un raig de llum en la lluita que deixa l’ombra vençuda.
Si el govern espanyol pensava que reprimir el referèndum seria la millor solució a la seva manera de veure les coses, la seva estratègia ha estat absolutament errònia. Assumpte intern d’Espanya? De cara a l’opinió pública internacional, la balança només pot decantar-se cap a una futura votació.

Es produirà o no? Resistirà el govern espanyol?

Jo penso que a pesar de la pèssima imatge, no mouran un dit. Així que, mes enllà de la der­rota d’imatge del primer d’octubre, intentaran que tot segueixi igual. Però avui, com els bolets quan plou, el percentatge de gent favorable a la independència ha crescut exponencialment.

Venen dies convulsos i no sabem què passarà els pròxims mesos.

La declaració unilateral d’independència no sembla tenir, ara per ara, possibilitats reals, però els canvis no arriben sols. Si fa set anys m’haguessin preguntat com veia la independència de Catalunya hauria contestat que em semblava una quimera. Si m’ho preguntessin avui, diria que arribarà aviat. Sols falta que plogui una mica més.
  • #5 Xavier
    (04/10/17 15:41)

    Hem pensat per un moment com seria el mon si no hi hagués hagut gent inconformista persones valentes, que no estaven disposades ha patir els abusos del ordre establert, feudal, o dictatorial, patint vexacions o injustícies racials i socials, on estaríem nosaltres si moltes i moltes d'aquestes persones no haguessin lluitat per tindre la carta dels drets humans, probablement ni vostès ni jo podrien ni llegir ni escriure això.
    Ha vegades les crisis han de ser-hi malauradament per intentar canviar el mon per millorar-lo..
    A Espanya molta gent va lluitar en la guerra civil, per aconseguir mes llibertat i justícia per tots, molts hi van deixar la vida, ara uns quants nostàlgics d'aquella època amb l'excusa de que volen salvaguardar la democràcia, voldrien tornar enrere per robar a la gent la seva llibertat i així poder seguir mantenint els seus privilegis i seguir oprimint als que no pensen com ells. Visca Catalunya lliure.

    Respondre
  • #4 Clara
    (04/10/17 11:30)

    The Observer va dir..
    Estimat "The observer", votar no és antisistema. Si algú s'ho mira des del seu despatx és perquè no vol prendre partit en un dia en que justament el que es busca és que TOTHOM pugui donar la seva opinió.

    Votar sí o no, no és pensament únic. També hi ha el nul, o en blanc... Més ja no puc afegir. Entre l'opressió de les llibertats i l'expressió pacífica de les mateixes només hi ha un costat des d'on veure les coses.

    Respondre
  • #3 Roser Carol
    (03/10/17 18:00)

    Un petó.

    Respondre
  • #2 ferran
    (03/10/17 10:43)

    Tant de bo que la brutal repressió que pateix Catalunya faci obrir els ulls dels ingenus que encara especulen en el sentit que el borbó poses la poteta dins les institucions d'Andorra...Seria la fi de la llibertat i independència d'Andorra per convertir-se en una prolongació de la província de Lleida.

    Respondre
  • #1 The Observer
    (03/10/17 07:30)

    Un dia gris també per moltes persones que no tenen cap interès en l'independentisme i que se senten estranys a casa seva. Un dia gris per moltes famílies en les que la convivència ha esdevingut insostenible. Un dia gris per persones a qui s'ha assenyalat amb el dit per no combregar amb el pensament únic.
    Finalment una època gris per Catalunya i els seus ciutadans que veuen les seves institucions segrestades pels anti-sistèma mentre la oligarquia del país s'ho mira del despatx estant.
    Els punts de vista sempre depenen del costat on estat situat

    Respondre
5
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477