Autodisciplina

Com més disciplinats siguem, més a favor tindrem la vida. Com més estrictes siguem en conduir els pensaments a les accions, més ample i obert serà el nostre camí a l’èxit. Quan mentalment ens tornem més forts, contenint els impulsos més febles i primaris, i tinguem la disciplina necessària per fer el que és bo i correcte, l’autoestima creixerà. Jim Rohn és un dels personatges que més han influït en la meva educació pel que fa a l’autoexigència i al management de persones i projectes. Cap de les seves lliçons té malbaratament. Dues de les seves frases lapidàries són: “La disciplina és el pont entre els reptes i els èxits” i “L’èxit significa fer les coses extraordinàriament bé”. Rohn assegura que la clau més important no és fixar objectius ni aprendre com dominar els atributs del lideratge, sinó aprendre les disciplines de l’èxit. Cada dia molts de nosaltres ens proposem millorar aprenent a fer certes coses. Ens passem la vida acumulant coneixements i saviesa als col·legis, a les universitats, en el si de la família, en les experiències que ens proporciona la mateixa vida. A certa edat, probablement tenim tota la informació necessària per arribar a aconseguir l’èxit, però alguns no acabem d’acariciar el que realment volem. Llavors, si el coneixement és el precursor del succés, per què no acabem obtenint els nostres objectius? Segur que hi ha altres causes, però la principal és la falta d’autodisciplina per aplicar tot el que sabem. I a aquest a vegades incòmode substantiu cal afegir-li de forma indissociable l’adjectiu constant. L’autodisciplina constant és el coneixement humà recurrent de la necessitat d’una acció i un acte conscient per realitzar aquesta acció. Implica actuar sempre d’acord amb el que penses i amb el que t’has proposat en lloc d’actuar en funció de com et sents en el moment. Si coneixement i execució ocorren quasi simultàniament, llavors hem començat a practicar la seqüència de l’activitat humana disciplinada.