Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
La seca, la meca i...

Dies estranys

Actualitzada 25/09/2017 a les 21:18
Vivim dies estranys, immersos en una estranya confusió, marcats per l’efervescent setembre català, que sacseja velles estructures que semblaven eternes. Paradoxalment, el fet que tinguem una provisió gairebé il·limitada i immediata d’informació només fa que incrementar la sensació d’irrealitat, perquè els inputs contradictoris ens arriben per totes bandes. Algú va dir que, en cas de conflicte, qui primer rep és la veritat. Des dels llimbs andorrans hom pot pretendre viure embolicat en la capa de proverbial neutralitat que ha protegit el país durant segles, però això no farà que la realitat es modifiqui i s’ajusti sense grinyolar als nostres desitjos. Una desfilada pels diferents noticiaris televisius espanyols ens projectarà en universos paral·lels. No és qüestió de matís, de percepció, ni tan sols d’un legítim biaix ideològic: pura agitació i propaganda al servei d’un discurs que ha de triomfar al preu que sigui. Durant aquests temps convulsos no puc deixar de pensar en don Francisco de Zamora, jutge de la Real Audiència a Barcelona, que durant els darrers anys del segle XVIII va dedicar-se a crear una xarxa d’espies al llarg del Pirineu –Andorra inclosa–, per combatre els revolucionaris francesos. Sabia que el control de la informació era essencial per als seus objectius polítics. La correspondència de don Franciso amb el ministre Godoy és suculenta. Don Francisco era un personatge tenaç, obsessiu, obcecat. Tenia una missió, i res no havia d’interposar-se al seu determini, al preu que fos. Més de dos segles després, hom té la sensació que l’èter digital és ple de Zamores, soldats d’una milícia invisible, tenaç, obsessiva i obcecada.
  • #3 au crepuscular.TEORIA KLINGON
    (26/09/17 10:24)

    Llavors; si la informació desinforma; si la bateria de imputs bloqueja el teu sistema límbic. Quina opinió pots crear? . Començo a entendre al poble Andorrà en la qüestió de la equidistància, ja que si observes a dos linies de discurs tan contradictòries entre sí quasi es fa normal que es posi la distància adequada per entendre qui està mentint tan descaradament fins i tot diria criminalment.
    L'història té tendència a repetir-se diga-li que tenim un handicap humà important. De ben segur que tu com a historiador deus pensar una cosa similar.
    Ara passo als klingon,sí de Star Treck. Doncs resulta que aquesta civilització sols entén el diàleg com el repartiment de fassers entre naus espacials. Són una espècie colonitzadora que segueix els seus propis instints, establir fonts diplomàtiques ha de ser una estratègia feta a mida, establir relacions en la mesura del que ja anem coneixent d'ells, saludar-los de la manera que ells coneixen i respecten que és la Violència.I el respecte és el que ens donarà la pau.

    Respondre
  • #2 Del mur de Berlin a les muralles de Castella
    (26/09/17 09:25)


    A l'any 1.989, la caiguda del mur de Berlin va significar l'entrada d'aire fresc a una nova Europa lliure i engrascadora.
    28 anys després, aquesta mateixa Europa torna a estar en perill de retornar a èpoques fosques.
    Europa ha parlat clar: no pensa fer res devant aquesta barbarie que està patint el poble català.
    Europa está espantada... però, mira i admira, encara li queda seny.
    Als catalans i catalanes, sense cap intenció inicial, ara els ha tocat ser centre de la història.
    Si Catalunya pot votar el dia 1-O, Europa entrarà en una nova època de prosperitat i benestar social dels seus pobles.
    Si el poble català s'arronsa i no aconsegueix votar, tots esterem perduts, fins i tot la resta de ciutadans espanyols i europeus.
    Si ara no s'aconsegueix obrir pas a les muralles de Castella, siguem benvinguts a la foscor. Democràticanent, Europa estarà morta, haurà tornat a la "democràcia" que manàva darrera del mur de Berlin. On hi vivia una tal Àngela Merkel.

    Respondre
  • #1 Sam
    (26/09/17 07:44)

    Gràcies a YouTube avui és dia per escoltar el Wake me up when setember ends del grup punk Green day. Perque L'estupidesa no pot ser eterna

    Respondre
3
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477