S’hi referia el veí dels dimarts en aquesta finestreta pública, i té raó quan diu que les mesures del govern espanyol per intentar aturar el referèndum anunciat per a l’1 d’octubre estan deixant moments ben grotescs per a l’hemeroteca i força arguments per a una comèdia satírica a l’estil de Pitarra. Però fa molt l’efecte que, més que un sainet, el que es viurà a Catalunya els dies que resten de setembre serà un creixent ball de bastons institucional (ahir mateix ja sonaven els primers compassos), i ja es veurà si la cosa no anirà a més. Amb l’afegit que el 2 d’octubre el més probable és que el conflicte segueixi ben viu, perquè la situació a què s’ha arribat no permet fer marxa enrere a cap de les parts, i així és pràcticament impossible restablir cap mena de diàleg. Distrets amb aquests esdeveniments, els mitjans de comunicació catalans (ni tampoc gaire els espanyols) no han prestat a les eleccions federals de diumenge vinent a Alemanya l’atenció que segurament li haurien dedicat en una altra conjuntura política. Hores d’ara totes les enquestes donen per fet que guanyarà Merkel, però si ens creiem aquest pronòstic també haurem de fer cas a l’ascens que vaticinen a l’AfD (un partit d’ultradreta i antieuropeista, segons els analistes), que esdevindria la tercera força política del país, la qual cosa pot complicar força el futur proper de la Unió Europea. I entre tots dos escenaris, a Andorra li tocarà fer equilibris per no sortir esquitxat en les seves relacions diplomàtiques amb els veïns del nord i del sud. Potser Toni Martí no ha triat el millor moment per al que alguns comentaristes han definit com el seu discurs de comiat.