Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
La seca, la meca i...

Valents

Actualitzada 18/09/2017 a les 07:03
Què és ser valent? Ser valent no és no tenir por. Només els il·luminats i els irresponsables desconeixen aquest sentiment. Ser valent és fer el que creus que has de fer, malgrat la por. Perquè la por no és més que el nostre instint més primari de supervivència, i sobrevolar-lo, una de les formes més refinades de superació personal. Fer el que has de fer. Ni més ni menys. Tant de bo fos tan fàcil de fer com de dir. Però, és clar, aleshores tots seríem uns valents, i no és el cas. Ser valent implica donar la cara. I si convé dir-li a algú el nom de porc, fer-ho (de forma educada) mirant-lo als ulls. No té cap valor insultar amagat rere un troll. Ni té cap valor renegar del cap en un racó si després li pentines els somriures quan passa per la porta. Ser valent és significar-te pel que creus, més enllà de les conseqüències, del que diran, del que pugui passar si ens traiem la carota grisa de la invisibilitat quotidiana. Ser valent és deixar la feina i emprendre el vol per lluitar per un futur millor per a tu i els teus fills, malgrat la por, la incertesa i la distància. Això és ser valent. Quantes vegades has somiat de deixar-ho tot i començar de zero a l’altra punta del món? Quantes vegades has tingut la certesa que no ho faràs mai? La por ens tenalla. Per créixer, per volar, per canviar. Així, mentre els valents fan veure que no tenen por, i fan el que creuen que han de fer, la majoria de nosaltres ens conformem a anar sobrevivint en una tebior plena d’inèrcia. Absolutament legítim i necessari per a la pervivència de l’espècie, però molt poc prometedor per a l’evolució humana.
  • #6 merla
    (19/09/17 21:23)

    Noemí Rodríguez va dir..
    Tant de bo jo arribés a la sola de la sabata a qui treballeu de periodistes a d'alt andorra.

    Respondre
  • #5 Noemí Rodríguez
    (19/09/17 10:39)

  • #4 au de nit
    (19/09/17 07:20)

    I finalment d'aquells que per la responsabilitat que tenen amb uns tercers han de procurar no exposar-se inútilment al perill.Ells han de ser valents i mantenir-se en peu després de tot.

    Respondre
  • #3 au de nit.
    (19/09/17 07:16)

    Recordant la història de les petites heroïcitats he recordat a Rose Parcks que va desafiar a una d'aquelles lleis que ara ens semblen surrealistes,o una altra dona Najla Hariri que va decidir anar sola pels carrers d'Aràbia Saudita ,de portar als seus fills al cole transgredint una norma no escrita del reialme walavita. Un altre ,el xinès que es va ficar davant dels tancs.sí aquella mítica imatge de la massacre de Tiananmen o com diuen els xinesos més continguts 4 Juliol (liu siu).Tothom assumeix que aquell home amb la bossa en mà intentava parar el inevitable però en realitat els tancs ja sortien de la ciutat just quan aquest home que no li varen faltar campanetes es va ficar a pocs centímetres i va aturar la columna. Però n'hi ha d'altres, que em resulten igual d'atractives i èpiques. Com els pares que protegeixen els seus fills que els cuiden que els ensenyen a ser uns bons ciutadans en un futur. Aquelles parelles que diuen davant de la incertesa o del dolor un "tot anirà bé" entomant i assumint el pes.D'un company de feina que assumeix amb tu la responsabilitat d'un error. Del qui decideix trencar una relació per què els camins divergeixen finalment.

    Respondre
  • #2 AE3
    (18/09/17 23:21)

    Decía un buen amigo que el valiente es valiente hasta que el cobarde quiere.

    Respondre
  • #1 Isidre E.
    (18/09/17 18:59)

    Excelent columna Noemí. La vida és dels valents!

    Respondre
6
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477