Desafiant

El confort és un dels desitjos més preuats de les persones. Tendim a deixar-nos seduir per la comoditat de viure al costat d’allò que sabem fer, de les coses que dominem.

Però existeix una contradicció. L’ésser humà és inconformista de mena, està dissenyat per avançar, per reptar tot allò que se li posi al davant, per desafiar reptes i millorar paradigmes. Altrament encara, destral en mà i amb els peus descalços, passarem el dia intentant atrapar algun animaló per saciar la nostra gana.

En tots els seus àmbits, els desafiaments que ens té preparats la vida tendeixen a manifestar les nostres grandeses i treure’ns del nostre cercle de complaença. Són eines que amplien els nostres límits i fan que no pretenguem controlar-ho tot. També ens ajuden a reconèixer les nostres mancances i també les nostres virtuts i capacitats.

Una actitud d’inconformisme i desafiament modifica la nostra forma de veure les coses, de percebre el món, d’abordar el futur. El canvi, si s’accepta, ens traurà de l’avor­riment i de l’autocomplaença i ens conduirà a llocs més elevats del nostre jo.

Aventurar-se i sortir del cercle de confort pot ajudar a albirar grans oportunitats que teníem amagades o latents. Fins i tot canvis traumàtics que sense pietat arriben a les nostres vides, ens ensenyen coses molt importants.

Podem elegir resistir-nos al desafiament i al canvi i a poc a poc anar-nos retirant de la vida, o acceptar la nostra naturalesa i experimentar els magnífics sentiments que provoca destapar i empènyer endavant la nostra força de voluntat.

La zona de confort és un aparent estat de comoditat que et porta a la mort en vida. És la justificació perfecta per no fer, no créixer i, en definitiva, no viure.

Pujar a les rames més altes d’un arbre és perillós, quin dubte hi ha, però és allí on trobarem els fruits més dolços i més madurs.