Tot té el seu encant

Entrem en la setmana de la reentré, la tornada a l’escola, l’inici de les temporades als mitjans de comunicació, del curs polític, la rutina del treball, els bons propòsits i l’organització.

Deixem enrere uns mesos amb laxitud horària, carregats de sol, terrassetes i bons brevatges, de lectura en xancletes i pantaló curt, per tornar a la disciplina de la rutina, les dietes i els sucs, dels tratges encotillats i les corbates blaves.

Com cada any, ens fem nous propòsits que ens facilitin al màxim la feina, la nostra organització, i pengem a la nevera els horaris i els menús equilibrats. En un moment on està de moda l’slow, prendre’s les coses amb calma, gaudint cada instant, el menjar de quilòmetre 0, l’economia col·laborativa… l’estrès de la rutina, ens fa anar més fast que mai.

La pressió de la producció, els plannings exhaustius i la dictadura de la planificació tornen, com un vent de tramuntana. Acumulem forces i energies per al llarg hivern… la reducció de les hores de llum, el fred…

I en aquesta nova estació trobarem el confort de l’escalfor de la llar de foc, l’olor de terra humida, el blanc de la neu, i el plaer de degustar un bon cafè calent.

Tornarem a fallar en els nostres propòsits d’anar al gimnàs, de fer dieta, en els objectius productius, incorrerem en les presses i caurem en noves temptacions.

C’est comme ça...

Però tot té el seu encant.