Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
la seca, la meca i...

Dits

Actualitzada 04/09/2017 a les 06:53
Hi ha coses que és millor que les expressin els dits. Igual que el desig es transmet pel nas a través de les olors, i el sexe es troba a la boca i el gust, cada sentit té una especialitat, que no sé si canvia a cada persona, però que no puc evitar destriar. Per això, per mi, la sensualitat és als dits, en un tacte que reconeix cada racó, cada camí invisible. Com si no n’hi hagués prou de veure, ensumar o llepar. Hi ha coses que s’han de tocar, fins i tot de forma subtil. Recordo allò que ma mare no es cansava de repetir cada cop que anàvem a comprar i que jo em vaig cansar de sentir: “Tens els ulls als dits.” Una manera com una altra de dir-me que no toqués res. Els meus dits necessiten tocar per reconèixer textures, calideses, consistències amagades dels ulls. Com una nena petita. I recordo algunes de les coses que he tocat aquest estiu amb plena consciència de passar-hi per sobre, de fer-les meves, en certa manera. Com la sorra entre els dits, com el trencar de les ones als peus, el calfred d’una alenada càlida al clatell, la pluja que em sorprenia qualsevol migdia camí d’enlloc. I tot plegat em fa pensar en aquelles coses que no m’agrada tocar, com la pell d’aquells homes i dones gripau –freda, tova i humida–, talment pernil dolç. En la llana entre les ungles o el cotó fluix entre les dents. El rebuf calent dels aires condicionats, la coïssor de les picades de mosquit, les boletes dels llençols vells de polièster. Crec que si pogués tocar amb els dits el meu estat d’ànim seria una mica tou i avellutat. Serà que ja s’acaba l’estiu i ensumo tardor.
Etiquetes
  • #5 Plaer
    (04/09/17 19:59)

    Mai us ha agradat rascar la vora d'una picadura? és un plaer que molt pocs coneixen. I passejar-te una nit en un camp ple d'aspersors en funcionament amb una camiseta? tot procurant que no surti el pagés amb la escopeta de balins? I quan olores el rebuf que fa el terra quan plou despres d'un dia xafogós i quan poc a poc s'acosten a la via gripaus,cargols,guineus... Quan algú et passeja com qual carretera un glaçó pel mig de l'esquena tot començant pel Nord del clatell i el Sud amb el forat lumbar,aguantant aquell plaent i satisfactori refresc del cos? I respirar a cau d'orella tot explicant qualsevol ximpleria mentres invaeixes l'espai vital (s'espera que amb constentiment de l'altre) i notes de com i volta com s'erissa el revers del braç? i ficar els peus en un dels rius d'aci d'alt despres de caminar un parell d'hores? o tirar-te directament a la piscina al mig dia a ple sol?

    Respondre
  • #4 home gripau
    (04/09/17 19:43)

    Sóc un home gripau.Sí aquell que no voldria pas tocar a l'estiu i tot possiblement a l'hivern.He suportat durant aquest estiu temperatures fixes de 41-42 graus;Lleida és algun dels nou cercles dels inferns que ens explica Dante en la Divina Comèdia. Reinvindico amb aquest comentari que volem tocar i ser tocats. De manera casual o premeditada,i si en tot cas fem sudoracions excessives puguem dir: disculpa ja la voldria abraçar ja,però vaig tot suat.No cregui vostè senyora articulista que ho fem de manera voluntària és que el nostre cos necessita refrigerar-se. No tothom una mojama seca i ens cau la pell com les serps. Que, escolti! que jo no tinc la sort de treballar sota un aire condicionat!, ben al contrari l'aire de la camioneta es condiciona amb la temperatura de l'exterior!.Surto rebregat.El calçotets enganxat en la línia divisòria de les galtes del cul,la camiseta de "pos vale pos d'acord" del Major trapero (tot perquè els caigui en gràcia als refotuts mossos a la carretera) la vaig comprar negra, encert?, de ben segur que sap la resposta. Diguim que li hem fet nosaltres per no ser llepats amanyagats i estimats com la resta?

    Respondre
  • #3 sensacio
    (04/09/17 13:01)

    Carolina va dir..
    Espero que es refereixi a mi.Ja sé que l'articulista ha fet un passeig per les intimitats...però,jo també!

    Respondre
  • #2 sensació
    (04/09/17 08:32)

    Cada primavera tinc una cita. Un carrer, una casa en particular amb una magnífica espècie Longicina fragantisima o mare selva. Inicio a la meva ronda de visites encara que no m'hi vagi de pas i presencio l'arribada de l'estiu acompanyant la seva floració. Però us he de dir que faig una doble cita, procuro ser discret per no ferir sentiments, sóc amant de la bellesa. És una magnòlia i faig exactament els mateixos passes per veure una que l'altre. Tot això em serveix sobretot per recordar sensacions agradables de quan era petit. Parles del tacte i encara que mai he fruit d'aquest sentit sols en el pla sensual, he de confessar que sóc dels que posen les mans dins de les bosses de llegums (ja queden poques botigues amb aquest tipus d'exhibició del seu producte). Del que si et puc parlar és de l'estranya sensació que té un quan suspesa algun objecte que mai havia agafat. Per exemple en un part quan el reco lleixes de mans de la llevadora un nen.O bé aquest molt més tèrbol però alhora molt més impactant, el membre extirpat de la resta d'un cos. Un no es pot fer la idea d'aquest pes i sorprèn. Però per sobre de tot confesso ser amant de les subtileses, dels robatoris de mirades, observador incansable de les faccions dels altres, enamorat i enamoradís. Fins i tot dels gestos d'acompanyament i de cura quan es produeixen al braç ,amb ànim de consolar,encara que fereixin una mica l'orgull de qui les disfruta.

    Respondre
  • #1 Carolina
    (04/09/17 08:18)

    Bon comentari! Totalment  d'acord. Llegint-lo m'hi sento totalment identificada!

    Respondre
5
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477