Creat:

Actualitzat:

Perquè no se m’entengui malament, començaré per dir que no poso en qüestió la capacitat de ningú, sigui qui sigui i faci el que faci, de sentir-se commogut per crims com els succeïts la setmana passada a Barcelona i Cambrils, ni per qualsevol altre fet luctuós de magnituds semblants. El que em grinyola és que per expressar els seus sentiments a les víctimes (fins i tot suposant que els hagin demanat permís per irrompre en la seva cambra) calgui fer-se acompanyar d’un seguici interminable i d’un desplegament impressionant de càmeres i fotògrafs, perquè amb aquesta exhibició pública el que de fet s’aconsegueix és convertir les víctimes suposadament agraciades amb la visita en figurants accidentals d’una posada en escena descaradament orientada a difondre la presumpta bonhomia dels magnànims dirigents de torn. Un mínim sentit del respecte a la intimitat aconsellaria, per part dels mitjans, reduir la notícia (d’altra banda, d’escàs interès informatiu) a unes someres imatges de les autoritats entrant a l’hospital; i per part de les autoritats, a prescindir de la presència dels mitjans, tal com malauradament acostumen a fer sense cap problema en altres qüestions de més transcendència per a la ciutadania. De tota manera, si del que es tracta és de fer arribar a la gent que els nostres estimats dirigents (electes o no) tenen un cor sensible i es preocupen pels seus administrats, els recordaria que poden palesar la seva humanitat confortant públicament els aturats que fa anys que no troben feina o visitant regularment els centres d’internament d’immigrants, per posar només dos casos de gent oblidada malgrat la dissortada situació en què es troben.

tracking