Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Foc i lloc

Atemptat

Actualitzada 24/08/2017 a les 07:27
Quasi és migdia, però avui no fa la calor d’ahir, ni de bon tros. Passa un fil de ventijol suau, fresc, melindrós, que porta fragàncies de gessamí i de sabó d’olor. És un dia festiu i al passeig hi ha tot de gent: la padrina que s’ha vist obligada a sortir a buscar el pa perquè la neta no es troba bé i s’ha quedat al llit; els dos germans, un amb la samarreta del Barça i l’altre amb la del Madrid (ja se sap, els germans...), que van cap al camp de futbol; una colla de dones que la fan petar sobre els fills i un grup d’homes que s’esbraven discutint de qualsevol cosa; el noi enamorat que s’encaterina amb els ulls tendres de la seva estimada i la noia somiatruites que es deixa engalipar pel babau de la cantonada; el bebè que, dins el cotxet, dorm la son dels innocents mentre la mare, asseguda en un banc qualsevol, se’l mira i imagina que quan sigui gran serà el rei del mambo; les criatures que, sense escola, han sortit a jugar (una s’ha pelat el genoll i una altra crida perquè no li passen la pilota...); el padrí que amenaça el net amb un bastó mentre li cau la bava pensant que és com ell quan tenia la seva edat; dos membres respectables de la comunitat i un parell de saltamarges que aneu a saber on van...
Bum! Una explosió: no se sent res, l’oratge s’atura un instant, tot queda quiet un segon i l’aire s’il·lumina amb una boira ataronjada i espessa. De sobte, tot esclata: crits, plors, sang, una nina despullada a terra, un pa que rodola passeig avall, l’escut del Madrid tenyit de vermell, les rodes d’un cotxet orfe que grinyolen i un bastó que vola, més sang, més plors, més crits, sirenes, gent que corre, gent que no es mou, un cos sense cames, una sabata sense peu, algú que busca algú, empentes i corredisses, sanglots i abraçades, i sirenes i crits i sang... Barbàrie.
Ai, per cert, me’n descuidava. No, aquesta història no passa a Barcelona, ni a Niça, ni a París, ni a Berlín, ni... Passa en una ciutat indeterminada de la quinta forca. No, els seus protagonistes no tenen la pell clara ni són cristians. Són de pell fosca i musulmans. No, a banda de ser humans, no tenen res a veure amb vosaltres. Se us ha fos la tristesa de sobte? Se us han eixugat les llàgrimes? Farsants!
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477