Aquest dijous hem tornat a recordar les tradicions. Els ramaders de la parròquia d’Ordino han celebrat la seva festa aprofitant el canvi de guardes, el trasllat del bestiar des de les pastures més altes fins als prats, o altrament dit, dels emprius a les herbes. S’aprofita aquest canvi de guardes per fer la benedicció de les terres, el bestiar i les aigües, i s’acaba amb un dinar de germanor en el qual es pot observar una barreja de ramaders, autoritats i veïns de la parròquia, a més d’algun turista sorprès per l’espectacle amb què s’ha trobat al planell de la Rabassa mentre feia ruta cap a Siguer o Rialb. Tot plegat acompanyat amb la banda sonora de les esquelles, el mugir i el renillar del bestiar present entre nosaltres.
Des de primera hora del matí, però, els ramaders ja estaven treballant per baixar el bestiar. Després, l’esmorzar, i abans d’aplegar-se al planell, la tradició mana anar fins a la Font Freda i remullar-se la gola amb algun –o més d’un– glop de Ricard. I així any rere any. Entre les converses amb els pagesos i ramaders de la parròquia de més edat recordant com era la festa abans que el comú se’n fes càrrec: eren els propis ramaders que asseguts en rotllana compartien el menjar que cada un d’ells portava.
Les tradicions evolucionen i s’adapten als temps, també canviants. Una festa d’un determinat sector s’eixampla i en fa partícip tota una parròquia. L’essència no es perd, malgrat que el sector primari no sigui un dels pilars econòmics; però tenim la necessitat, com a país, i també com a societat, de mantenir viu el llegat que ens han deixat els avantpassats, el seu significat.