Passejada d'estiu (II)

Continuant amb la meva peregrinació estiuenca, reiteraré que el nostre petit Estat, igual que les persones, necessita pair la modernitat que l’està colpint de ple des de fa uns anys. A tall d’anècdota, rememoraré que a final de la dècada dels vuitanta no semblava estrany ni tampoc xocant que una persona es presentés davant dels nostres tribunals i anunciés, sense cap embut i amb cert orgull, que la seva professió era la de contrabandista. I ningú s’immutava. Avui dia, s’acaba de tipificar el delicte de contraban per a qualsevol mercaderia i no solament el tabac. Així s’objectiva la distància que ens separa d’aquella època, per a alguns beneïda, en la qual encara perduraven unes tradicions ancestrals. Aquest exemple és el més il·lustratiu dels canvis que hem hagut d’assumir. Però, la modernització del país va molt més enllà d’aquesta peculiaritat. També hem assistit, a comptar de la Constitució, a una transformació profunda de la nostra vida política. La Carta Magna, fonamentada, tal com ho revela amb encert l’amic Joan Massa, en la desconfiança entre les tres parts involucrades, Coprínceps i Consell General, ha trasbalsat del tot la tradició. Entre altres, han desaparegut, almenys en una part important, els vots captius, per donar pas a l’expressió d’ideologies diverses, representades per partits polítics consolidats, sempre necessaris en una societat democràtica. En el mateix moment, les regles de l’Estat de dret han portat la desaparició d’unes formes de fer, que es fonamentaven en amiguismes i en la defensa d’interessos particulars i no en la promoció de l’interès col·lectiu. Certament, res no és perfecte i encara, de tant en tant, podem veure com alguns no han copsat la portada d’aquests avanços, totalment antimònics amb els seus hàbits. Més enllà de l’esfera institucional, la transformació de la societat ha passat per la instauració d’una fiscalitat que pocs també podien imaginar a principi dels anys 2000. Recordem, en aquesta època, que poques empreses portaven una comptabilitat ordenada, requisit que avui s’ha de complir escrupolosament. El mateix fenomen s’ha produït en molts altres àmbits, tal com la defensa del medi ambient o de l’ordenació del territori. En continuarem parlant d’aquí a uns quinze dies.