Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
La seca, la meca i...

Sacsejar

Actualitzada 27/07/2017 a les 20:04
No es pot negar que Joan Viladomat ha fet trontollar totes les estructures de l’Estat en molt pocs dies: primer, la liquidació de Nevasa i per tant de la marca Grandvalira tal com la coneixem ara; segon, l’oferta a Ordino-Arcalís per ser el soci majoritari de Secnoa; i tercer, l’anunci d’abandonar l’esquí escolar. En qüestió d’un mes i mig, el soci majoritari de Saetde ha sacsejat la política aplicada al món de l’esquí al país i que romania adormida als llimbs, com si tot funcionés per inèrcia. I en aquest sacseig, materialitzat en la vista posada en el futur i no tant en el passat, ha forçat tothom a despertar-se i a replantejar-se quin ha de ser el rumb que ha d’agafar el món de la neu, entès com un dels pilars econòmics del país. De moment, a part de trobades bilaterals, ja s’ha fet una primera reunió dels cònsols de parròquies amb estacions d’esquí, així com el director general de Saetde, amb el Govern, de la qual, segons les declaracions a la sortida hauria estat “estratègica” per com s’ha d’enfocar el seu futur els propers 25 anys. Acabaran elaborant un full de ruta, diuen, i el Govern s’hauria compromès a pilotar-lo. Fa poc llegia un article de Xavier Antich en el qual explicava la diferència entre la perseverança i la tossuderia. En aquest cas, la perseverança rau a treballar perquè el món de la neu continuï sent un sector clau per a Andorra obrint nous camins per fer front a les necessitats de futur. La tossuderia seria creure que ja està tot fet i que n’hi ha prou de mantenir el que tenim. Antich ho resumeix dient que “La perseverança és sempre motor de la història; la tossuderia, la seva paràlisi”.
  • #1 Carles Iriarte
    (29/07/17 01:08)

    És cert que sembla que el mon de la neu estigui glaçat i que res no es mou. Per és ben lluny de la realitat. Des de l'organització de proves esportives a les reivindicacions els darrers anys que portem a terme els monitors d'esquí per sortir de l'explotació laboral actual, hi ha força moviment. Malauradament Andorrà encara no es creu que sigui un país de neu, si no mes aviat que es un país amb neu. Pot semblar el mateix però es molt diferent. Per posar un exemple, els països de neu saben que els monitors d'esquí son el majors proscriptors turístics dle país que poden tenir, d'aquí que les seves condicions laborals i salarials, mes que estar dins la llei com s'intenta aconseguir a Andorra, son molt bones. Queda camí a recorre, però cap a un món de la neu pensat per al benefici del país i dels seus habitants.

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477