Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Les set claus

'No tot és córrer'

Actualitzada 27/07/2017 a les 07:33
    Eva López
Aprofito el títol d’aquest gran llibre de l’andorrà Eduard Vergara, que explica amb una finalitat únicament solidària l’aventura que va viure participant en la prova mítica de l’Andorra Ultra Trail Vallnord, per destacar tant la duresa d’aquesta aventura com la valentia dels seus participants. Felicitar també l’Eduard i el seu germà en Rafel pel pròleg, perquè ser capaç de lligar esports i sentiments, i a més a més poder explicar-ho en un llibre no és gens fàcil. Aquest any he tingut l’oportunitat de viure –no per haver-hi participat, ja m’agradaria estar a l’altura, sinó gràcies a la participació d’una de les persones que més estimo– tant els preparatius físics i emocionals, com també els sentiments i sensacions al llarg de la gran cursa. És increïble la il·lusió i els nervis a mesura que s’apropa el dia, però també la concentració i el gran entusiasme per aconseguir la seva fita, que no sempre és finalitzar, sinó el fet de ser capaç de lluitar contra tu mateix, contra el cansament, però sobretot, contra la ment. No és possible fer cap cursa de l’Ultra si no disposes del poder de concentració i de superació, i d’altra del suport dels teus. De les persones que t’estimen, que estan al teu costat i et van seguint, donant-te la força que perds per moments. Quan no pots més, allí estan, i la seva força et serveix per arribar fins al següent control, on saps que t’estaran esperant. Confien en tu i no els defraudaràs. És increïble com els corredors poden sentir el silenci que els envolta tot just abans de començar. El so dels pals dels participants quan pugen per la muntanya, i fins i tot les al·lucinacions que pateixen del gran esforç al qual sotmeten el seu cos. Alguns (sense que per això tinguin menys mèrit) han de marxar sense finalitzar, però els que arriben a la meta tenen una miscel·lània de cansament i eufòria difícil d’explicar. Ho han aconseguit...

Des d’aquí la meva més sincera admiració a tots els valents participants de les curses de l’Andorra Ultra Trail Vallnord...
Sou uns valents.
Etiquetes
  • #1 Forrest Gump
    (27/07/17 09:44)

    És increïble, fins fa pocs anys, córrer per córrer era de tontos, i només ho feia el loco de la colina, ara els que corren fins a l'extenuació són considerats "valents", herois i un referent social,dins d'aquest fenómen social.Les carreres populars s'han convertit en aliats perfectes de causes socials, lluites contra malalties o reclams turístics, crec que hem perdut el judici,perque en el fons correm perque fugim de nosaltres mateixos.

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477