Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
De la meva agenda

En comunió amb Matias Aleix

Quan algun client demanava al notari un consell, ell no oblidava mai el camp social
Actualitzada 23/07/2017 a les 07:31
“Ce n’est pas le sommet que nous avons gravi qui nous transforme, mais la presènce et l’amour que nous avons mis dans la marche.” No és el cim que hem pujat que ens transfigura, sinó la presència i l’amor que nosaltres hem posat en l’ascensió.
Aquest pensament de Federic Lenoir el predico als infants i joves quan els posem el repte de conquerir la Serrera, el Comapedrosa o simplement el Montmalús amb el seu llac que el besa. Com va ser el 12 de juliol. La felicitat no és el pic; la felicitat és el camí. Em plau prendre’m el pensament de Lenoir com una paràbola, com ho feia Jesús, el gran Mestre de Natzaret, per a qui el camí de la vida ja és la felicitat: “Jo soc el camí”, “qui vulgui ser deixeble meu que camini amb Mi”.
El llarg camí del nostre amic Matias, 93 anys, ha estat la seva felicitat. Vosaltres, companys de camí del Matias, me’n comentàveu al tanatori moltes de les seves vivències. Em fa feliç contar-vos unes escenes del camí del Matias que m’han deixat petjades que assenyalen el camí a seguir.
Podria dir que vaig conèixer el Matias a les pistes d’esquí de Soldeu. Eren els anys 70. Les esquiades dels diumenges eren per a ell tant un esport com un espai de contemplació. Fer una baixada amb ell comportava fer aturades per contemplar el paisatge. Em comentava mirant la Serrera, l’Estanyó: “quina catedral, mossèn,! Quines columnes!” O em feia escoltar el silenci. En aquell moment, descobria la seva professió i vocació de mestre que ha marcat tota la seva vida. Comentàvem: el nen, la nena no demana la felicitat. El nen, la nena és la felicitat. Del magisteri passà al dret i amb el dret a la notaria, però mai va deixar de ser mestre, un bon mestre. En són penyora la seva estimació a Andorra, a les tradicions, a la història. Quan algun client demanava al notari un consell, el Matias no oblidava mai el camp social, i d’aquest, els més febles, com són els infants. En dono fe. El lema Servir del Rotary Club, del qual ha estat un membre animador, era el seu lema i ens l’encomanava a tots: Servir. En les seves visites a AINA amb la seva esposa, on li agradava seure a taula, ens deixava una injecció de coratge, d’entusiasme al servei dels infants, de tots els infants sense distinció de nacionalitats, de classes socials i de fe. Era una persona de camí obert a tots els horitzons sense tallar el d’on venim. Gràcies Matias.
Vam celebrar el 14 de juliol. El Matias el va presidir durant els 40 anys de notari. Cada any recordo en aquesta data que Jesús ens predicava: “la Veritat us farà lliures”, liberté; “qui vulgui ser el primer que sigui servidor de tots”, egalité; i “us mano que us estimeu com a germans”, fraternité. Han estat les paraules motor del llarg caminar del Matias com a persona de cultura francesa i com a creient.
Hem llegit l’Evangeli de les Benaurances, que són proclamacions de felicitat. Jesús des del primer dia va deixar clar que havia vingut sols per mostrar-nos el camí de la felicitat, fet que massa sovint oblidem. El nostre camí devers la veritable felicitat s’acaba en una vida de felicitat. El jesuïta i professor de teologia a la Universitat de Sèvres, a París, Bernard Sesboüé, escriu: “Notre chemin vers le vrai bonheur s’achevera dans une vie de bonheur.” S’acabarà aconseguint el cim dels cims, el cel que el Matias ja posseeix.
En una de les visites que el Matias va fer a AINA ens va fer do de la fotografia de la Mare de Déu de Meritxell de l’any 1958, centenari de les aparicions de Lourdes. El Matias va fer possible que la nostra Mare i Patrona fos present a la cova de Masabielle, al costat de les imatges germanes marededeus del Pirineu.
La meva Confident va ser proclamada la més antiga i bonica entre les imatges sagrades de l’exposició. La fotografia, des d’aquell dia, es troba al menjador del personal i dels convidats d’AINA. Mirar la fotografia és sempre recordar el Matias, i amb ell un tros bonic de la nostra història. Ahir li vam encendre un llantió i vam oferir una pregària per al Matias i per a tots els qui ell estimava i estima.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477