Creat:

Actualitzat:

L’any 1978 el Consell General va prendre l’acord de tirar endavant la construcció del camp de neu d’Arcalís, que encara trigaria uns quants anys a fer-se realitat, ja que a la seva construcció hi anaven lligades dues altres grans obres: el tram de la CG3, que va d’Encodina a Arcalís –imprescindible per accedir al futur camp de neu– i l’obertura del túnel Port del Rat –que mai s’ha acabat materialitzant pel costat francès–. El 29 de maig del 1978, el Consell General va nomenar una comissió integrada per Sindicatura, la Junta de Serveis Públics i la de Foment per fer el seguiment de les obres i que va negociar amb el comú d’Ordino sota el consolat d’Albert Pujal i Joan Solana, el repartiment de competències sobre les obres: el camp de neu el supervisaria el comú i la carretera, el Consell General. Josep Maria Mas Pons, aleshores president de la junta de serveis públics, explica en les seves memòries polítiques (Josep Maria Mas Pons, Pere de l’Oros. Vida política 1960-1991. Edicions del Diari d’Andorra, abril 2016) que Bonaventura Adellach, ex-conseller general i l’enginyer responsable de les obres, va portar els membres del Consell integrants de la comissió fins a Arcalís per explicar-los sobre el terreny com seria el futur camp de neu. Adellach els va posar en situació sobre les bones condicions de la zona i les grans quantitats de neu per a la pràctica de l’esquí, però ja va reconèixer des del primer moment que “per tirar-les endavant i que funcionessin ens faltaria trobar un Viladomat que s’ocupés de l’estació”. Han passat quasi 40 anys, i ara una nova generació pot fer realitat aquelles paraules premonitòries d’Adellach.

tracking