Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
La seca, la meca i...

Eufòria

Actualitzada 17/07/2017 a les 06:55
233 quilòmetres i un desnivell positiu de 20.000 metres. Són els signes identitaris de l’Eufòria, la nova proposta de l’Andorra Utra Trail. Unes xifres que fan ombra immerescuda a altres gestes com la Ronda dels Cims (170 quilòmetres i 13.500 metres de desnivell positiu), la Mític (112 km i 9.700 m+), la Marató (42,5 quilòmetres i 3.000 m+) o la Celestrail (83 km i 5.000 m+). Reconec que, per a mi, la Solidaritrail ja hauria estat tot un repte, per tant, d’entrada celebrar la victòria dels guanyadors i de retruc felicitar tots els finishers i participants. Uns guanyadors que en cada modalitat han sabut superar els altres contrincants. Uns finishers que han pogut imposar-se a les seves pròpies limitacions, i uns corredors que han sabut fer un exercici difícil i no anar més enllà del que en aquell moment el cos i la ment els ha dit. Gran saviesa, saber parar quan toca. Esperava a fer aquestes reflexions un cop enllestida la cursa, en una edició marcada pel mal temps i que, un any més, ha comptat amb el suport d’uns voluntaris sense els quals això seria una altra cosa. Quan volem sabem fer bé les coses. Tenim un espai privilegiat que hem de saber gestionar per poder treure-li el major rendiment sempre des de la sostenibilitat. I aquí entenc que el punt d’equilibri ha de ser meditat. Em queda clar també que la fúria i passió d’aquells que es fixen en qualsevol d’aquestes curses per pautar la seva activitat esportiva anual ens deixa també, als pobres mortals, la certesa que els paisatges són per a tots, encara que sigui a ritmes diferents i amb un entrepà a la motxilla.
  • #8 Tolerança...
    (18/07/17 09:43)

    Es faci el que es faci...sempre hi haurà gent per criticar. S'hauria de ser una mica més tolerant i acceptar que persones poden arribar a gaudir de coses que altres no entenen. Faig curses de muntanya des de fa anys ara i penso que no hi ha cap animalada...més que res es tracta de conèixer els seus propis límits, saber on un es fica apuntant-se segons a quina cursa i estar ben preparat.Ara, està clar que intervé l'efecte de moda en això de còrrer com en això de pedalar...i en fer triatlons...i la llista podria continuar...i la massificació no és mai bona. D'allà a condemnar tots els que ens apassiona còrrer per muntanya i ho fem amb seny i respecte de la mateixa, crec que no cal! Jo no critico qui es queda al sofa tot el dia...doncs que no critiquin el que a mi m'agrada fer.

    Respondre
  • #7 Noemí Rodríguez
    (18/07/17 09:01)

    El que està clar és que el tema desperta passions! Coincideixo amb la major part dels comentaris que un excés d'esport (com de gairebé tot) no és bo. Com tampoc ho és quedar-se al sofà de casa. La major part d'aquests corredors segueixen durant l'any un entrenament i alimentació adequats que els permet fer aquesta mena de curses. Crec, i ja ho dic en l'article, que cal desenvolupar aquesta mena d'activitats sempre des de la sostenibilitat, i tinc molt clar que no són per a tothom. Per a la resta - que ho vulgui- tenim la muntanya la resta de l'any, per a qui la vulgui gaudir- i respectar- òbviament. I si hi ha qui vol dedicar el seu temps i diners a grimpar per les muntanyes com una cabreta és el seu problema, sempre i quan no condicioni ni el medi ni l'entorn. La veritat, des del respecte a la natura, no entenc quin mal hi ha (abans prohibiria les motos, quads i altres ginys.)

    Respondre
  • #6 Estupidessa humana
    (17/07/17 19:34)

    Espartanos .... Correm fins a morir .... !!! No em sento les cames .... Arrrrggggg .... !!! Algun sabia que aquest tipus de curses produeixen impotència sexual? Jejejeje .....

    Respondre
  • #5 Pere
    (17/07/17 13:20)

    Es clar,sense banca ni tabac, i aviat sense aduanes,solament ens quede vendre les nostres montanyes...no importa la repercussiò en la nostra natura, solament la repercussiò económica.

    Respondre
  • #4 Xavier
    (17/07/17 13:11)

    Ja no és una moda, ara és una febre. Les carreres populars s'han convertit en aliats perfectes de causes socials, lluites contra malalties o reclams turístics. Qualsevol excusa és bona per posar-se les esportives i passar per caixa. El running de muntanya és un esport que converteix en un pròsper negoci tot el que l'envolta,destruint la natura i la biodiversitat, creant adeptes, fanàtics,patológics i malats del cap.

    Respondre
  • #3 Gran Orgull (negoci bàrbar)
    (17/07/17 11:04)

    Observador ......TOTALMENT D'ACORD! tothom que sap l'aberració que és fer aquesta competició calla. És més,,,,,,,,,,,,,,,,com que és un negoci a costa del nostre patrimoni natural cal estar-ne cofoi qu'Andorra sigui present i vinguin a deixar diners. Les persones que no en treuen profit i que no ens puja l'adrenalina competint denunciem aquesta activitat. ................aixó si...cal estar content de l'esprit del voluntariat que es conforma en tenir molt bon ambient!   :-(

    Respondre
  • #2 Homosapiens, sapiens...?
    (17/07/17 10:47)

    El regne animal només corre per dos motius, per atacar o per fugir ... .Fins fa unes poques dècades només corria el tonto del poble o el boig de la colina.Penso que l'humà corre per fugir de si mateix. A més, està demostrat científicament que l'excés d'exercici no repercuteix logarítmicament en salut, si no en lesions produïdes per sobre-entrenament i altres patologies psicológicas.Entrenar amb motius de salut és una cosa, fer-ho amb motius competitius és una cosa molt diferent. Avui en dia, l'esport és una forma més de reconduir a les masses, com una forma de dominació social ia més un negoci que no respecta la biodiversitat de les valls d'Andorra.

    Respondre
  • #1 Observador
    (17/07/17 07:36)

    Dins la Ultra-Trail,aquesta prova es una salvatjada que s'hauria de suprimir vist l'estat en que arriben els corredors,Vosté ho ha vist?segurament que no no hagués escrit aquestes lloances a la cursa,un doctor forense hauria d'haver estat a l'arribada i certificar aquesta "animalada" que no parará fins el dia que algún jove i deixi la vida.

    Respondre
8
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477