La tribuna

Al-Jazeera, en el punt de mira

És la pedra a la sabata dels règims autocràtics i conservadors de l’Orient Mitjà, que no toleren que la televisió qatariana arribi a milers de musulmans i que ells no la controlin

Creat:

Actualitzat:

L’Aràbia Saudita ha llançat –en coalició– un ultimàtum a Qatar perquè el seu veí de l’Orient Mitjà tanqui la cadena de televisió Al-Jazeera entre una sèrie de 13 punts per aixecar-li l’embargament diplomàtic i comercial.

A la coalició liderada per l’Aràbia Saudita també hi ha Egipte, la Unió d’Emirats Àrabs, Bahrain i altres, i s’acusa el govern de Doha ni més ni menys que de finançar el terrorisme. Qatar ho nega. I el canal de televisió Al-Jazeera és ara al punt de mira de l’Aràbia Saudita, país que no es distingeix precisament per la transparència ni per respectar els drets humans, la llibertat d’expressió i, sobretot, pel que fa als drets de les dones.

Qatar és una petita península aràbiga (11.581 quilòmetres quadrats) que fa frontera amb l’Aràbia Saudita, que havia estat sota el protectorat britànic, del qual s’independitza l’any 1971. Té 2,6 milions d’habitants dels quals Doha, la capital, en té 313.000. Té un règim de monarquia hereditària i la seva riquesa principal és el gas natural i el petroli. És el país amb la renda per capita més alt del món.

Fem una mica d’història referent a Al-Jazeera. El mes de novembre de l’any 1996 emetia per primera vegada i per televisió via satèl·lit Al-Jazeera (que en llengua àrab significa illa o península). En poc temps es convertiria en el principal canal de notícies del món àrab. La seva expansió als anys noranta va ser constant però discreta. Fins que arribem a l’any 2001, el dia 11 de setembre, quan arran de l’atemptat terrorista de les Torres Bessones, a Nova York, va adquirir fama mundial, ja que transmetia els missatges d’Ossama bin Laden –considerat el cervell gris i líder d’Al-Qaida–, que muntà l’atemptat criminal que ha marcat un abans i un després en el món polític. Molts països i immigrants àrabs escampats pel món tenen a casa seva l’antena parabòlica a través de la qual mantenir-se informats gràcies a Al-Jazeera. És el cordó umbilical que els manté connectats amb el seu món, la seva cultura. La seva popularitat va anar creixent fins a establir un contracte exclusiu a Occident amb la cadena de notícies nord-americana CNN. És l’únic canal de televisió independent del Pròxim Orient i té, com hem dit, una gran influència en l’opinió pública àrab. L’any 2003, arran de la guerra de l’Iraq per expulsar Sadam Hussein (propiciada pels EUA, la Gran Bretanya i Espanya) el govern d’aquest país la va vetar.

Al-Jazeera fou creada pel pare de l’actual emir. Trencava l’hegemonia occidental de la informació i va ser vista durant els primers anys com un dels principals protagonistes de l’anomenada primavera àrab de l’any 2011 per difondre molta informació dels esdeveniments que van fer creure que una evolució democràtica dels països musulmans era possible. La realitat –tossuda– va demostrar que seria un miratge. Al-Qaida ha estat avançat per l’Estat Islàmic, que imposa el terror indiscriminat. Al-Jazeera també va ser considerada per alguns observadors occidentals com un portaveu del líder terrorista Bin Laden d’Al-Qaida, ja que aquest s’expressava a través de vídeos propagandístics per la cadena qatariana.

La monarquia saudita –país omnipresent a la regió petroliera– rep crítiques de la cadena de Qatar i ara pretén, ni més ni menys, esborrar-la del mapa. És difícil imaginar-se que un govern autocràtic i conservador com el que regna a l’Aràbia Saudita pugui acceptar que algú del país veí de Qatar, com la cadena de televisió Al-Jazeera, emeti determinada informació que no li agrada. La llibertat d’expresió no és entre els seus valors.

Al-Jazeera té la seu central a la capital de Qatar, Doha, i és propietat del xeic Hamad bin Thamer al-Thami. Des de l’any 2006 té un canal que emet també en llengua anglesa i que posteriorment s’ha desdoblat amb un altre que emet per a Amèrica.

Els 13 punts de la coalició contra Qatar es resumeixen dient que a més de tancar la cadena de televisió l’Aràbia Saudita exigeix que Qatar talli vincles amb el seu enemic regional, l’Iran, i amb els grups terroristes com l’Estat Islàmic, Al-Qaida, Hezbollah (Líban), també amb els grups relacionats amb els Germans Musulmans (Egipte), el Front Fatah al-Xam (facció siriana d’Al-Qaida) i, finalment, posar fi a la presència militar de Turquia en sòl de Qatar.

Qatar serà d’aquí a cinc anys (2022) la seu del Campionat del Món de futbol, bo i les crítiques que hi ha pel que fa al temps que hi fa. L’embargament que pretén fer l’Aràbia Saudita sembla ser un càstig contra un país que manté una política exterior independent i que simpatitza amb els principis democratitzadors de la primavera àrab.

Al-Jazeera és la pedra a la sabata dels règims autocràtics i conservadors d’aquella zona de l’Orient Mitjà que no toleren que la televisió qatariana arribi a milers de llars de musulmans d’ar­reu del món i que ells no controlin.

Seria bo que a més d’imitar Occident en el terreny esportiu els musulmans també copiessin la democràcia i la llibertat d’expressió.

tracking