Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
La tribuna

“Has de conèixer molt bé allò que vols destruir”

Actualitzada 09/07/2017 a les 06:52
    Antoni Morell
Llegia l’altre dia que la Universitat d’estiu d’Andorra volia retre un petit homenatge a Juan Goytisolo, recentment traspassat. I, això, perquè durant uns anys va ser rector d’aquesta Universitat d’estiu. Fou el Govern d’Albert Pintat qui el va anar a cercar a Tànger per ocupar el lloc de José Luis Sampedro. Segons el mateix Albert Pintat, cap de Govern aleshores, es tractava de trobar una personalitat d’una qualitat intel·lectual, com a mínim, semblant a la de l’il·lustre economista i escriptor Sampedro.
L’any 2005, en presentar el primer volum de les seves Obras completas, a Barcelona, Goytisolo deia textualment aquestes paraules que avui són ben actuals: “Mentre que una gran quantitat de subsaharians recor­ren milers de quilòmetres per arribar a les tanques de filferro de Ceuta i Melilla, jugant-se la vida per esquivar-les i arribar al somni europeu, a França els que habiten aquest somni desenvolupen una violència cega contra el que els rodeja.” I això ho deia l’any 2005. Què diria avui, l’any 2017, referint-se a tot Europa?
Parlant del seu repte com a escriptor, deia el següent: “Allò que trobo en les meves primeres novel·les és que el meu coneixement de l’idioma no és el mateix que després vaig tenir en escriure Señas de identidad o Reivindicació del Comte Do Julian. Has de conèixer molt bé, allò que vols destruir. Ja li succeí a Cervantes que s’amarà a fons amb els gèneres literaris de la seva època per després poder fer-ne paròdia. Posteriorment damunt de les runes, va construir quelcom nou. El que m’he proposat és aportar a la tradició literària de la que vinc quelcom que no existia.”
Un gran escriptor, sens dubte, però un creador que com ell mateix deia ha hagut d’aprendre a escriure: “Ha estat un aprenentatge llarg. L’Espanya d’aquells anys –referint-se a l’Espanya dels 50-60– es reduïa al futbol, els toros i la inauguració de pantans. He dit algun cop que per a molts la realitat va ser aleshores la nostra única evasió.”
I també: “He escrit sobre Sarajevo, sobre Algèria, sobre Txetxènia, sobre el món islàmic. En un moment determinat vaig comprendre que s’estava produint una fractura terrible entre Europa i el món musulmà, que l’assassinat de 120.000 bosnians al cor d’Europa, davant del silenci còmplice de la Unió Europea, passaria factura. I no podia callar. Però molts d’aquests treballs s’han prolongat en les meves novel·les. L’experiència de Sarajevo es troba a El sitio de los sitios, i la de Txetxènia a Telón de boca, per exemple”.
I, és clar, segons Juan Goytisolo, la llibertat intel·lectual és fonamental: “L’important per a un escriptor és la independència –política, personal, de qualsevol empresa– i això no té preu.”
Entre altres guardons , rebé el Premi Cervantes 2014.
Penso que el millor homenatge que ben modestament jo li podia fer era reproduir alguns dels seus pensaments. Va ser un honor per al nostre país, crec, que acceptés ser el rector, durant uns anys, de la Universitat d’estiu d’Andorra.
Lucidesa, ètica i estètica, llibertat, sapiència, escriptura de raça, fonda, pouada en la tradició assimilada i “destruïda” per iniciar-ne una altra..., serien elements que per a mi configuren la personalitat intel·lectual de Juan Goytisolo. Certament un humanista dels segles XX i XXI.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477