Creat:

Actualitzat:

Llegir i el cinema. Sempre han estat les primeres opcions quan m’han demanat què és el que més m’agrada per passar una estona lliure relaxada. Des de fa un temps hi he d’afegir, les sèries de televisió. És així. Intento no perdre’m mai els espais de ràdio, en directe o via podcast, de la Judit Pedrós i el Jordi Domingo, al Parlem en sèrie, a RNA; de la Xus Boya i el Josep Rivas, al SèriesAnd, a R7P-Ràdio Valira; o el Posem-nos sèries, a SER Andorra, amb el Rossend Sánchez. M’agrada que els que en saben, m’aconsellin. N’hi ha una que recomano als qui sobretot els agrada la temàtica jurídica EUA. Malalts dels llibres del John Grisham, vaja. És The Good Wife i el seu spin off pos- terior, The Good Fight. A la primera temporada de The Good Wife hi apareix una magistrada, l’honorable Patrice Lessner, que cada cop que un dels advocats o fiscals pontifiquen sobre qualsevol tema, gesticulant amb molta passió, els recorda que hi han d’afegir sempre la cua “in my opinion...”. És a dir, els fa veure que no parlen ex cathedra, ni dictant veritats inatacables, sinó que defensen el seu parer –sempre, sempre–, segons la seva opinió. Revisant la sèrie, no he pogut evitar pensar que ens hauríem d’aplicar tots la recomanació de la magistrada Lessner. Avui tenim moltes vies per opinar, participar, dogmatitzar, etc. Especialment a les xarxes. Seria bo que sempre indiquéssim, i de forma expressa, que no estem en possessió de la veritat absoluta, malgrat que sovint ho sembli, sinó que només estem opinant. Res més, ni res menys. La nostra opinió. El clima, segur, es destensaria, ja que molts cops, fer una llegida a les xarxes, et deixa la sensació d’estar veient arguments dotats d’una mena de benedicció divina. I això que dic és, només, la meva opinió.

PD: Gràcies Júlia, Su­sa­na, Noe, Xavier i Guillem per recordar-me aquesta setmana que la capacitat d’escoltar, és tant o més important que la de parlar.

tracking