Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
La tribuna

“CCC” i “IMPF”

Actualitzada 25/06/2017 a les 06:42
    Antoni Morell
No es tracta pas de cap endevinalla, ni jeroglífic, ni tan sols un recull d’abreviatures. Aquestes majúscules les vaig descobrir recentment en un article aparegut al periòdic La Vanguardia, signat pel corresponsal a Londres, Rafael Ramos, referint-se a Theresa May i Jeremy Corbyn, respectivament.
Segons el corresponsal “CCC”, pels habitants de la Gran Breta-nya, es referia a “carència crònica de carisma”, personalitzant-se amb la May. I “IMPF” significava “inclinació a ficar la pota amb freqüència”, referint-se al cap dels laboristes, Corbyn que, per cert a mi personalment no em cau malament.
És curiós com el mot carisma, aquest neologisme teològic (“Do que Déu concedeix gratuïtament a la criatura racional, i especialment els que concedeix als cristians perquè compleixin llur missió dins l’Església”, segons l’Alcover-Moll) s’ha anat expandint en el llenguatge normal, en totes les esferes, també en la política, quan tot sovint diem “aquest polític té carisma i és bo”, o “té carisma, però no val res”, o fins i tot “és molt bo, però no té cap mena de carisma”. Carisma en el llenguatge normal vol dir que té gràcia, que comunica bé, que té simpatia, que té empatia, que estableix cordons umbilicals amb els ciutadans! Que la May no té carisma, em sembla evidentíssim. Però és que hi ha algun polític, a l’hora actual –i a casa nostra?– que tingui un carisma que el faci creïble, que estigui a prop del poble –sense cap mena de teatralitat?– Jo no en sé veure gairebé cap. Ras i curt, hi ha una debilitació general del que s’ha dit establishment polític, enfonsada dels partits clàssics, circuits de comunicació política fora del control estatal..., i malfiança davant dels salvadors.
I amb referència a “ficar la pota freqüentment”, adreçada a Jeremy Corbyn, és graciós el que li acaba de succeir a Macron, amb quatre ministres al carrer, en pocs dies, a causa de les mateixes coses que volien netejar. Jo pensava que Macron, com a mínim, tenia sentit de la perspicàcia a l’hora d’escollir els seus ministres. Quatre han hagut de deixar-ho córrer al cap d’un mes de ser nomenats, per presumptes irregularitats.... Ai Déu meu!
Com diu Bauman al seu llibre pòstum intitulat Retrotopia: “(...) hi ha una altra crisi decisiva que ja comença a enfilar-se ràpidament cap als primers llocs de les preocupacions contemporànies –i probablement futures–: les preocupacions per la ineptitud institucionalitzada i per la indolència absoluta.” Això explicaria les altes abstencions en els processos electorals?
Davant d’aquestes situacions, almenys en el món occidental, Bauman diu que “l’única persona entre les figures públiques amb una autoritat mundial considerable, que és prou audaç i decidida, és el papa Francesc amb el seu discurs “la capacitat per al diàleg” dictat quan la Unió Europea li lliurà el premi Car- lemany.
Textualment Francesc deia: “Aquesta cultura del diàleg, que hauria de ser inclosa en tots els programes escolars com un eix transversal de les disciplines, ajudarà a inculcar a les noves generacions una manera diferent de resoldre els conflictes a què els estem acostumant. Avui és urgent crear coalicions, no només militars o econòmiques, sinó culturals, educatives, filosòfiques, religioses. Coalicions que posin en relleu com, darrere de molts conflictes, està en joc amb freqüència el poder de grups econòmics. Coalicions capaces de defensar les persones de ser utilitzades per a fins impropis. Armem la nostra gent amb la cultura del diàleg i de la tro-bada.”
I també: “La distribució justa dels fruits de la terra i del treball humà no és simple filantropia. És un deure moral. Si volem entendre la nostra societat d’una manera diferent, necessitem crear llocs de treball dignes i ben remunerats, especialment per als nostres joves.”
“Això requereix la recerca de nous models econòmics més inclusius i equitatius, orientats no per a uns pocs, sinó per al benefici de la gent i de la societat. Passar d’una economia que apunta al rèdit i al benefici, basada en l’especulació i el préstec amb interès, a una economia social que inverteixi en les persones creant llocs de treball i qualificació.”
“Hem de passar d’una economia líquida, que tendeix a afavorir la corrupció com a mitjà per obtenir beneficis, a una economia social que garanteixi l’accés a la terra i al sostre.”
És a dir, més enllà de l’anomenat “carisma” i de “fotre la pota”, existeix el missatge seriós, obert, ètic, humanístic, global. És allò que dèiem fa anys: l’engatjament, és a dir, el compromís.
Més enllà del passat i el present, hi ha el futur, com a mínim, obert, molt obert. Amb seny i alhora amb gosadia, però amb el sentit del ridícul que no hauríem de perdre mai.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477