Kilian Jornet versus Ferran Latorre

En pocs dies de diferència els alpinistes catalans Kilian Jornet i Ferran Latorre han pujat a l’Everest (Himàlaia, 8.848 metres), el primer dues vegades i el segon ha estat el primer català a fer tots els 14 cims de més de vuit mil metres que hi ha al planeta. Dos alpinistes de diferent escola. El primer, el seu objectiu és batre rècords, fer l’ascensió el més ràpid possible. Al segon, més clàssic, li quedava el cim de l’Everest. Era la setena vegada que intentava fer-lo i fins ara no ho havia aconseguit. Dit això voldria fer, en primer lloc, una breu biografia de cada un d’ells i al final una valoració de les dues maneres d’entendre la muntanya. Per tot plegat titulo l’escrit Kilian Jornet versus Ferran Latorre.

Kilian Jornet i Burgada neix a Sabadell l’any 1987. Inicis a la muntanya al Refugi de Cap de Rec (Cerdanya) on s’introdueix als esports de muntanya i de neu: “com un joc”. Als 13 anys entra al Centre de Tecnificació d’Esquí de Muntanya (Ctemc). Amb 17 anys acaba el batxillerat i s’instal·la a Font Romeu (Cerdanya francesa) on compagina l’estudi i l’entrenament. Gràcies a la gent del món de l’esquí de muntanya descobreix les curses com una manera d’entrenar a l’estiu i no perdre el ritme. A l’any 2011 treu el seu primer llibre Córrer o morir, on parla de competicions d’arreu del món. I el 2012 surt el segon La frontera invisible, arran del projecte Summits of My Life. La seva és una biografia plena de trofeus. Aquí en teniu alguns:

L’any 2008 bat el rècord mundial en la UTMB (170 quilòmetres en 20 hores).

El 2010 guanya la Transpirinenca (800 quilòmetres en 8 dies (Pirineus d’est a oest).

El 2013 fa l’ascensió al Cerví i al Montblanc.

2014 es proclama triple campió del món d’skyrunning.

2017: l’Everest (8.848 metres) dues vegades en una setmana.

De cara al futur, Kilian Jornet ens diu: “Avui l’objectiu principal no ha canviat: vull passar temps a la muntanya, competint, amb amics o tot sol, intentant buscar més la polivalència que l’excel·lència, ja sigui amb esquís o corrent, sempre de forma lleugera i dinàmica.”

L’ascensió a l’Everest (dos cops en una setmana) fa més gran la seva llegenda d’esportista superdotat.

Ferran Latorre i Torres neix el 1970 a Barcelona. Estudia COU a l’Aula Escola Europa. Amb 14 anys els seus pares l’apunten com a soci del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) on es forma com a alpinista i escalador en roca i gel. Fa cims als Pirineus, als Alps i a l’Himàlaia. El primer 8.000 el fa l’any 1992 amb 21 anys, el Shisha Pangma (8008 metres. L’any 1997 participa en el programa de TVE Al filo del imposible anant a Kirguizistan, Groenlàndia, a les illes Geòrgia del sud, Terra de la Reina Maud, a l’Antàrtida, l’Himàlaia i el Karakorum.

Amb altres alpinistes com Sebastià Álvaro, Oriol Ribas, Manuel de la Matta i Nani Durró, creen la Fundació Muntanyencs per l’Himàlaia, una ONG destinada a millorar les condicions de vida de la gent que ajuda els escaladors.

En el seu palmarès ha guanyat el Piolet d’Or en dues ocasions (1995 i 2008). I també ha estat premiat al Festival de Cinema de Muntanya, de Torelló, l’any 2011. És el primer català que ha assolit els catorze cims de més de 8.000 metres.

El passat dissabte 27 de maig trepitjava l’Everest (8.848 metres) després de diversos intents, amb l’ajut d’oxigen artificial.

Kilian Jornet és un esportista físicament superdotat, el que se’n diu un fora de sèrie, amb una voluntat de ferro que guanya gairebé totes les curses a les quals participa. És un estil de fer muntanya que a mi particularment no m’agrada perquè no té temps de gaudir de la natura. El que importa és rebaixar temps. Probablement a ell això l’ompli i justifiqui l’enorme esforç físic que fa.

A Ferran Latorre, en canvi, el temps li importa menys. Gaudeix més del paisatge. L’assaboreix. És més clàssic i la seva passió l’ha portat a arreu del món, on hi ha una paret, un cim on ascendir. És ja un veterà de la muntanya amb només 46 anys i amb un futur encara prometedor per endavant.

Ja em perdonareu, però davant dels dos models jo em decanto pel segon. Llàstima de la coincidència, ja que l’èxit d’un ha tapat el de l’altre.

M’ha agradat veure una foto d’ells dos i un missatge que Latorre va enviar a Jornet en la primera ascensió a l’Everest i que deia: “Felicitats Kilian Jornet! Ens has fet patir però ja ho tens! Quina enveja, jo encara hi he de pujar!” Al cap de pocs dies –suposo– la felicitació devia ser al revés.

L’alpinisme català pot estar orgullós de tenir el Kilian Jornet i el Ferran Latorre. Moltes felicitats als dos!