Concessions de refugis

Ara fa aproximadament una setmana que el Govern va adjudicar la gestió del nou refugi guardat del Principat, el refugi de l’Illa.

Estic indignada i molt trista en veure, un cop més, com gua-nyen els diners per sobre de les persones i els valors. S’ha adjudicat la gestió del refugi de l’Illa a una empresa privada, Saetde, una macroempresa que gestiona una megaestació d’esquí!

Demano que quedi clar que no tinc absolutament res en contra de l’empresa, s’ha presentat i s’ha emportat la gestió del refugi de l’Illa, de ben segur que podia haver estat una altra empresa, quina és indiferent.

Senyores i senyors ministres i també totes les persones que en sou responsables, com podeu treure un plec de bases, al meu entendre, fet a mida per a una gran empresa? Si més no això sembla. Em demano com poden competir els petits emprenedors, ciutadans senzills, amb un edicte tan limitant i exigent?

Sincerament, jo sempre he cregut que un Govern té l’obligació de com a mínim protegir i pensar en els seus ciutadans, incloc el ministeri de Medi Ambient, i crec que hauria de demostrar un pensament més social i no preocupar-se tan sols de la rendibilitat econòmica. És a dir, dels diners!

És llaminer, efectivament, però no deixo de veure com té més pes això que l’altra proposta que es va presentar i al meu entendre és d’una persona del país, emprenedora, preparada, amb experiència de guarda de refugi, amb ganes i il·lusió de treballar en un entorn que coneix, estima i en pren cura, en definitiva, una persona jove i amb uns projectes molt ben elaborats i idees innovadores?

Un refugi és un esforç constant i la realitat és que et permet viure, sí, però sense més, cal tenir en compte que a empreses grans tant els fa perdre 20 com 50, i moltes vegades els pot anar bé per donar una imatge pura i dura més que una altra cosa. Us puc ben assegurar que no és la gallina dels ous d’or. L’oferta econòmica presentada és surrealista, és una presa de pèl en tota regla, i impensable de poder plantejar aquests preus de lloguer (si no torna a ser una empresa) en un futur per a la resta de refugis.

Què poden i han de fer els emprenedors joves i també no tan joves? Tornar a marxar a l’estranger, fora del nostre país, com havien de fer els nostres padrins per poder viure millor i guanyar-se la vida decentment?

El Govern es dedica a buscar inversió estrangera desesperadament i no és capaç de propiciar les condicions que afavoreixin els emprenedors que ja té al país. Plantegem-nos el futur dels nostres joves! Quin ha de ser?

Fa 24 anys que soc guarda de refugi i ara lluito no per mi, sinó per les generacions que pugen.

Tenen tot el dret de viure com ells volen i penso que els polítics tenen l’obligació de respectar-los aquest dret. Com voleu que competeixin amb una gran empresa? Insisteixo i torno a demanar, són més importants els diners que els valors i les persones?

Ser guarda de refugi no és tan sols donar de menjar i dormir a la gent, és molt més… és viure a la muntanya, una feina maca però també molt dura, és compartir amb els excursionistes, donar una informació, fer pedagogia del medi ambient, però per sobre de tot compartir uns valors amb un esperit de solidaritat que tanta falta ens fa a la nostra societat, fer conèixer als visitants un bocí de la meva Andorra, bella i dura, gran país de munta­nya. Però em continuo demanant si les nostres arrels són els diners?

Guarda de refugi és una professió, a França existeix un diploma universitari per ser guarda de refugi.

Senyores i senyors polítics, heu mirat al llarg dels Pirineus qui gestiona els refugis? I als Alps?

Són estacions d’esquí qui ho fan? Són les grans empreses? No, per descomptat que són persones físiques, senzilles, gent de muntanya, amants de la naturalesa, coneixedores dels espais i la cultura, implicades amb la conservació del medi i la pedagogia per protegir-lo i donar-lo a conèixer.

Heu establert un fort precedent, després d’una estació d’esquí… qui serà? Pot ser, i per què no, una empresa hotelera? Avui la muntanya per a alguns està de moda, la qüestió és fer diners, oi? Omplim els refugis sigui com sigui i passant per sobre del que faci falta.

Pobra Andorra, estic trista i molt sovint amb ganes de marxar del país, estic cansada de callar i de deixar fer, avui senyores i senyors que ens governeu heu posat el dit a la nafra, soc guarda de refugi i lluitaré fins al final perquè respecteu el que s’ha fet fins ara, que persones senzilles i amb moltes ganes de treballar volen continuar fent, viure a casa seva, i si els deixeu de la muntanya…

Quan l’últim arbre es talli, quan l’últim riu sigui enverinat i l’últim peix sigui pescat, només en aquell moment descobrirem, que els diners no es mengen!