El Govern ha faltat a la veritat

Fa setmanes que el Govern de DA pregona als quatre vents que el projecte de la plataforma esquiable i d’un aparcament soterrat a Soldeu és una exigència sine quan non de la Federació Internacional d’Esquí (FIS) sense la qual, asseguraven, Andorra no podria acollir competicions d’alt nivell com la Copa del Món prevista per al 2019. Res més lluny, però, de la realitat, com vam poder comprovar ahir al Consell General.

Es va evidenciar que el Govern no és capaç de tenir arguments que justifiquin, ni de lluny, haver-se saltat la llei per declarar d’interès nacional el projecte. Una obra que ni per la iniciativa ni per la tipologia de la instal·lació no pot merèixer mai aquesta consideració amb la legislació vigent.

També va quedar clar que les presumptes exigències de la FIS han estat un pretext per tirar endavant un projecte que feia anys que dormia en un calaix i que anteriors governs i mandats comunals a Canillo havien refusat.

Tornant a les suposades exigències provinents de la FIS; el Govern va reconèixer que les proves de descens, supergegant i combinada només es poden realitzar a la pista de l’Àliga a causa de la seva major llargada i que en cap cas es poden fer a la de l’Avet. Les proves d’eslàlom especial i el gegant de dones es poden fer a l’Avet sense major problema. Només de manera potencial el gegant d’homes podria posar problemes quant a la zona d’arribada i, en cas de no poder-los resoldre a l’Avet, la prova es realitzaria sense cap mena de dificultat a la pista de l’Àliga com reconeixen, entre altres, dirigents de la FIS o, fins i tot, el mateix Conrad Blanch.

Per tant queda clar que la voluntat del comú de Canillo d’acollir la prova de gegant masculí a la pista de l’Avet es pot acabar tractant gairebé d’un caprici, un caprici però possiblement massa costós. I també va quedar clar que el Govern s’ha extralimitat i ha actuat de manera arbitrària intervenint en un projecte que no és de la seva competència, que no pot tenir la consideració d’interès nacional i en el qual no hi hauria hagut d’intervenir mai.

La millor defensa de l’interès nacional és sempre complir i fer complir la legislació vigent; quan no és així i, com en aquest cas, els interessos individuals acaben tenint caràcter preeminent respecte a la llei tothom surt perdent.