La rotllana

No hi ha bé més preuat que el nostre patrimoni cultural. Perquè d’ell venim, amb ell cohesionem i gràcies a ell ens formem com a societat. Recuperar la memòria històrica per incorporar-la a l’imaginari col·lectiu esdevé un deure, encara que sigui fet des de l’afició, des del sentiment o des de la inquietud que motiva la recerca de coses que fem perquè les hem fet o les hem vist fer durant tota la vida. Moments pels quals hi han passat generacions senceres, instants que amb el temps han esdevingut records, per a alguns des de l’enyorança o la nostàlgia, per a d’altres des de la vivència d’un component festiu. Satisfacció de saber per què al llarg dels anys ha sobreviscut, per què ho fem ara i per què el poble des del primer dia s’ho ha fet seu. Dissabte hi ha una cita per als antics dansaires del contrapàs, el ball centenari de festa major d’Andorra la Vella. El Teo els ha convocat en un intent de reunir el màxim de gent possible que aporti les seves vivències al voltant de la rotllana, fer una foto i un ball que sens dubte esdevindran històrics. L’enorme tasca que està duent a terme el Teo des de fa mesos servirà per posar noms i cognoms, segur, per posar dates i per recollir més material gràfic i documental; però a més a més farà justícia a un ball que mai ha deixat de fer-se al llarg del segle de vida documentada, de ben segur que el situarà on li pertoca. Fora bo que no es perdés aquest material o que no quedés aparcat un cop el lliuri a les autoritats i que serveixi com un element més per traslladar a tots els sectors de la nostra societat la riquesa del nostre patrimoni cultural.