Foc i lloc
Carta oberta a Òscar Ribas
Aquesta setmana he pogut gaudir en aquest diari d’un nou article del senyor Òscar Ribas Reig. L’opinió, dividida en dues parts, s’intitula En defensa de la nostra nacionalitat i continua la mateixa línia argumental que un altre escrit pel senyor Josep Marsal Riba. Tots dos autors, que admiro, s’esmercen en els texts perquè siguin rics i entenedors.
Tot i que respecto, com no pot ser d’una altra manera, totes les opinions que defensen la prohibició de la nacionalitat múltiple, voldria continuar aquest intens i transcendent debat. El PS o Partit Socialdemòcrata d’Andorra (som la formació de la qual els dos autors eviten dir el nom), va aprovar en el seu darrer congrés la defensa de la modificació de la Constitució per tal que la doble o la múltiple nacionalitat deixi d’estar prohibida a Andorra. Quedi clar que tots els que som militants del PS som igual de patriotes i compartim el mateix sentiment d’orgull nacional andorrà que tenen els autors dels articles. També creiem que la nacionalitat andorrana s’ha d’adquirir sota unes determinades condicions.
El problema de la visió tradicional sobre el debat de la nacionalitat ha estat la de limitar o dificultar l’adquisició del passaport andorrà a aquelles persones que no la tenen. Però no ens enga-nyem. La realitat és que a molts el que els preocupa és que se’ls acabi escapant de les mans el control –actualment molt senzill, especialment en algunes parròquies– del cens electoral.
Nosaltres enfoquem aquest tema des d’un altre punt de vista. La defensa de la doble nacionalitat ha de beneficiar els andorrans en el moment que puguin disposar d’un segon passaport de manera legal i puguin formar part de la Unió Europea. Ser ciutadà de la UE comporta molts avantatges i això ho saben bé tots els nacionals que, avui dia i de manera il·legal, tenen la doble.
Seria realment interessant obrir un nou debat sobre la conveniència que els nostres fills andorrans puguin formar part de la Unió Europea i estudiar, treballar, viure, emprendre com a autèntics ciutadans europeus. Perquè l’acord d’associació, d’aprovar-se algun dia, no serà mai el mateix. I qui digui el contrari, simplement, està mentint.