Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
paraula i vida

Camí, veritat i vida: tres 'asos' per a una bona jugada

Actualitzada 14/05/2017 a les 06:42
    Mossèn Pepe Chisvert
El Bon Pastor, que ens descobreix una porta amb horitzó ampli i diví, ens presenta tres asos per a fer una bona jugada en aquesta terra: Ell és el Camí, és la Veritat i és la Vida. Combinar-les, sense confondre-les amb altres cartes amb parany i de cartró, és un gran repte. Però és alhora la nostra suprema missió.
Els primers seguidors de Jesús no ho van tenir fàcil ni clar. Calia optar per Jesús. Estaven un xic desconcertats amb les seves paraules i, a més a més, si feien una volta més a la rosca, la fe convertia Jesús en l’únic camí, en l’autèntica veritat i en la referència absoluta per la seva vida. A ningú se li amagava que seguir a Jesús era propi dels que eren molt decidits i molt valents.
La vida és una lluita en la qual no estem sols. Déu està sempre al nostre costat. Però les dificultats externes del nostre ambient són moltes: la incomprensió i la crítica dels nostres conciutadans, la indiferència religiosa que es viu en l’ambient, la societat secularitzada que es somnia com a ideal, la burla vers tot allò que soni a religiós i per part d’alguns fins i tot la persecució declarada. Els cristians de tots els temps han tingut també aquestes dificultats. Cap comunitat, per molt perfecta i molt conjunyida que visqui, està lliure de tensions. Fins i tot podem dir que les tensions són necessàries per ajudar-nos a créixer.
–Enfront de les confusions de les ideologies dominants, Jesús, és un camí que aporta seguretat i confiança.
–Enfront de les falsedats, maquillades amb la crema del modernisme, s’alça la veritat de Jesús fonamentada en Déu, i no com la del món moguda pels interessos d’uns en contra d’uns altres.
–Enfront de la mort, de vegades pregonada com un avenç, Crist ens recorda que el seu projecte és un pla de vida eterna i que ningú, excepte el Pare Déu, es pot considerar amo de la vida dels altres.
Com sempre ens queda una assignatura pendent: creure i conèixer profundament Jesús. Per testimoniar-ho primer cal sentir-ho (com Maria en les seves entranyes), reconèixer-ho (com els deixebles d’Emaús) i imitar-ho (com els apòstols) des del convenciment i no com si fos una simple disfressa setmanal. El major perill i la pitjor contradicció que molts catòlics podem tenir és fer de Jesús una insignificant drecera, no un camí, per la qual ens colem quan volem, per exemple, rebre uns sagraments solament per quedar bé, sense cap exigència de contingut. No hem de fer una religió a la carta: recullo allò que em convé i deixo allò que no m’agrada. Enfront de camins relativistes us convido a apostar per un Jesús autèntic, profund i permanent.
Si volem podem!!!
El més...
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477