Sovint als pobles sorgeixen personatges amb un carisma especial, líders nats que conduiran els súbdits a un nou futur, una utopia, un miratge. N’hi ha de bojos assassins i altres de visionaris i somniadors. Homes sense por, arriscats i autoritaris, que arrosseguen rere seu ideologies i fanatismes, però també il·lusions i esperances. La lluita pels seus ideals és la bandera que oneja en la seva publicitat, però quan adquireixen tant poder que subestimen tot l’entorn i exerceixen el lideratge com a tirans d’una dinastia són molt perillosos. La utopia que perseguien, d’un somni, que defensaven, acaben sent només arguments estrictament demagògics per al seu interès personal econòmic i de llinatge. El poder els fa intocables, influents i adulats, i aquest és també l’inici del seu final. Empoderats i mal assessorats, majoritàriament, per una cort de vassalls a la recerca del propi benefici, esdevenen reis dels seus pobles, i els seus nobles seguidors miren a un altre costat a canvi d’engrunes de poder. Cada cop més totalitaristes i immunes a qualsevol crítica cometen errors que acabaran portant-los davant la justícia i que faran canviar el llegat que volien deixar. La història els jutjarà. Està ple d’estadistes que volien deixar empremta i que s’han convertit en corruptes manipuladors fent fortuna il·lícita sense pudor mitjançant abusos. Han perdut el nord i l’objectiu noble que els guiava. Persones que haurien pogut canviar la història d’un país i al final han ensorrat els somnis dels d’un poble. Els Pujol són només un exemple de nombroses dinasties que es van perdre pel camí de la cobdícia i l’arrogància. El preu per considerar-se hereus de sang blava.