L'estiu del Petit Príncep

AINA obre les inscripcions de les colònies del Petit Príncep dissabte 13 de maig. Soc feliç d’oferir-vos el primer tast.

Dissabte de Glòria, a dos quarts de nou del matí, sota la mirada serena i penetrant de la Majestat de Sant Joan de Caselles... vous imaginez ma surprise, quand une drôle de petite voix a interrompu ma prière.

Elle disait:

–Si us plau... deixeu-me fer colònies a AINA!

–Ep, què dius?

–Deixeu-me fer colònies, si us plau.

No m’ho podia creure! M’he fregat els ulls. Volia veure si era veritat el que veia. J’ai vu un petit bonhomme tout à fait extraordinaire.

La sorpresa fou encara més gran en adonar-me que el Petit, abillat de Príncep portava una motxilla ben plena, ves a saber de què. La seva mirada, que reflectia la bondat del cor, em deixà fora de joc.

Molt torbat i encuriosit a la vegada, li vaig demanar:

–Què t’has perdut, bon minyó?

–Si us plau, deixeu-me fer colònies a AINA, insistí el Petit Príncep.

Ens entrecreuem un somriure de felicitat... i aquesta va ser la meva resposta:

–No t’ho puc negar! Ja veig què portes la motxilla. Ara, ja crec que sé què hi portes.

- No!, no!, no!... encara que sigui un Petit Príncep soc un cas social. Em van assabentar a l’asteroide B 6612 que a Canillo “hi ha una casa per a tothom amb la divisa A l’estiu, cap infant, sense colònies.”

El Petit Príncep, nou arribat, ho digué entossudit, sabent ben bé el que es deia. (A AINA, els nens més febles són una mica més petits prínceps que els altres.)

La seixantena de monitors i monitores de la Pasqua Jove entren a l’església de Sant Joan de Caselles per celebrar la pregària del matí. Ens tallen la conversa. Tot i això fou un moment màgic. El Glenn, reconeix el nen i exclama:

–Hi havia una vegada un Petit Príncep que habitava en un planeta no més gran que ell i que tenia necessitat d’un amic.

Els companys reconegueren el buscador d’amics. El Petit Planeta AINA té amb joia les arrels de l’arbre que fa 41 anys que creix, una de les quals és fonamentar la convivència. Tot seguit es posaren a cantar per al buscador d’amics: “Hola, ja som a la llar, / aquesta és la llar que cada setmana / ens fa molt més grans. / Però, avui s’ha enxiquit el cos dels estels / que ens van veure ahir, / carregats, passar / motxilles al braç cançons de vianants...”

La Maria Lu proclama: “A AINA, troba el Petit Príncep dins teu.”

El Petit Príncep, emocionat per l’acolliment, els confia: “Je vous ferais cadeau d’un secret.” Amb ritu –une chose trop oublié– obre la motxilla i regala a cada jove una rosa del seu planeta, per empegar-la a la portada del diari personal de colònies 2017.

És un preciós pom de roses, cadascuna de les quals té un nom fet vida: educar amb el cor. Estima. Felicitat. Escola. Flama. Convivència. Família. Vitalitat. Empatia. Evangeli. Generositat. Diversió. Natura. Acolliment. Il·lusió. Somriures. Intensitat. Solidaritat. Idees. Caliu. Idiosincràsia. Tendresa. Altruisme. Persones. Alternativitat. Oasi. Amistat. Unió. Alegria. Fidelitat. Sempre. Voluntariat. Aprendre. Esforç. Donar. Compartir. Escoltar. Treball. Respectar. Futur. Cants. Muntanya. Senderisme. Projecte. Projecció. Excel·lència. Ànima. Fe. Preguntes. Jesús.

“Gràcies, Petit Príncep. Les teves roses perfumaran les parets del taller de Sant Galderic, on donem les classes per diplomar els monitors”, afirma feliç el mossèn, en nom de tots els monitors.

El Crespo, psicòleg, fa el prec: “Queda’t amb nosaltres, i guia’ns pels planetes que tu has visitat. És la millor manera de crear lligams –fer amics– entre els ainistes.”

La Raquel i l’Anna, del campament Tamarros i Caina, proposen regalar al generós ainista Príncep, des de la Pasqua Jove, l’Himne 2017 de l’Estiu del Petit Príncep:

“Tot va començar / en un asteroide llunyà / sorra i més sorra allà on mirés / em trobava perdut al desert / no perdeu la il·lusió. Imagineu-vos que torneu a ser nens. / Ai! Qui pogués aturar el temps. / Això d’anar-se’n fent gran, no ens mola gens. / Traieu el nen que porteu a dins... perquè dins la gent, / sempre hi ha un príncep valent.”

El Petit Príncep ofrenà el projecte educatiu, amb els pares i mares dels monitors com a testimonis, a l’acte de les promeses de la Vetlla Pasqual amb els canillencs:

1. Prometem desenvolupar la nostra autonomia i la dels infants i adolescents.

2. Prometem ser actors de crear lligams socials entre els monitors i entre la mainada de les set parròquies andorranes.

3. Prometem fer créixer estar bé amb mi mateix.

4. Prometem ser responsables de tot el que se’ns dona: la casa i tot el seu entorn; i ser respectuosos amb la manera de ser dels altres.

Aquestes promeses les segellaren posant-les a la falda de la Mare de Déu de Meritxell, Mare amorosa de tots i Confident meva, molt especial, tot cantant-li : “No ens deixis, Mare meva / resta sempre al meu costat / perquè pugui cada dia / compartir amb els germans... Ave Maria.”