Reivindicacions per a un Primer de Maig

Dilluns vinent és el Primer de Maig, Dia internacional dels treballadors. A Andorra a nivell oficial se l’anomena Festa del treball i se celebra d’una manera desigual. Els assalariats d’uns determinats sectors econòmics poden gaudir de la festivitat i altres, els dels sectors del turisme, difícilment tindran l’oportunitat de celebrar res aquell dia.

Fa uns anys a tot el món, l’1 de Maig era una festa universal de la reivindicació de les millores de les condicions laborals dels treballadors. Avui en dia a pràcticament tots els països occidentals s’ha convertit en un dia per poder gaudir del descans. Les persones han caigut en el parany de pensar que la unió col·lectiva i la reivindicació no canvien res i cadascú només es preocupa pel seu benestar individual immediat.

Perquè a Andorra, de motius per sortir al carrer n’hi ha. Som un dels 6 països de l’ONU que no formem part de l’OIT. Les lleis sindicals són nefastes i ho demostra que des de la seva aprovació, ben poc s’han desplegat a nivell pràctic. A més, tampoc hi ha voluntat per part de DA i Liberals de promoure el món sindical, i recentment han votat en contra d’admetre a tràmit una llei sindical del PS.

I si en l’actualitat les condicions són molt millorables, el futur pot ser molt pitjor. La proposició de llei que vol presentar DA al Consell General en cas d’aprovar-se, ampliaria d’un a dos mesos el període de prova del nou treballador, les hores extra es pagaran totes sempre a un 35% en lloc de poder-se incrementar fins al 75%, el preavís per acomiadament baixa de 90 a 30 dies, la indemnització per acomiadament injustificat passa de 45 a 31 dies, es podran encadenar fins a tres contractes temporals en lloc dels dos actuals... Tot això entre altres mesures que marquen un retrocés importantíssim de drets.

I no deixem de recordar que en cas de pèrdua de feina, el treballador es queda amb una mà al davant i l’altra al dar­rere. No existeix cap prestació econòmica per desocupació gràcies a la negativa dels governs de dretes, liberals i demòcrates.

Davant d’aquest panorama, valdria la pena pensar si l’1 de Maig ha de ser un dia per demostrar que ens preocupen certes qüestions, assumint la responsabilitat de fer-ho públicament, o ja ens queixarem quan alguna mesura ens afecti a nosaltres negativament.