Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
La tribuna

El cost d'oportunitat: pensem-hi!

La tresoreria d’Andorra Telecom s’està gestionant per preservar el patrimoni de la societat, però sobretot per possibilitar la seva sostenibilitat a llarg termini
Actualitzada 11/04/2017 a les 22:06
    Jordi Alcobé
Vull compartir, amb aquest article, una reflexió al voltant d’un concepte econòmic que sovint tenim oblidat o senzillament no s’hi para prou atenció: el cost d’oportunitat.

En economia, el cost d’oportunitat es defineix com a la diferència entre el valor de l’opció escollida i el valor de la millor opció no realitzada; o dit d’una altra manera, els beneficis de més que s’hauria rebut en prendre una acció alternativa. Així, si l’opció que trio m’aporta un benefici de 10 però hi ha una opció alternativa que m’ofereix 12, el cost d’oportunitat és de 2. Podríem dir que la vida està plena de costos d’oportunitats; per a cada decisió que prenem, renunciem a una altra, que eventualment podria ser millor.

I doncs: per què no sempre agafem la millor opció i evitem costos d’oportunitat? Des d’una posició de comoditat, podem creure que sempre escollim la millor opció (de fet, sovint, no poder conèixer o demostrar el resultat de l’opció alternativa, fa difícil saber-ne el resultat). Però moltes vegades, el cost d’oportunitat es deriva senzillament de no agafar decisions (“qui dia passa any empeny”), per resistència al canvi, desconeixement, incapacitat, por o altres interessos. Sempre hi haurà arguments per justificar-ho, i massa sovint la no-decisió porta a assumir costos d’oportunitat o directament a lamentar oportunitats perdudes. El projecte del telefèric a Carroi que fa anys una empresa construïa gratuïtament, es va deixar passar, encara està per fer i si mai s’acaba executant, difícilment es repetiran aquelles condicions, però tant de bo!

Per això, l’obligació de tots els dirigents (públics i privats), passa diàriament per agafar decisions per minimitzar els costos d’oportunitat, és a dir, agafar sempre la millor decisió possible en benefici dels ciutadans o de l’interès general en el cas del sector públic, i en benefici dels clients i de l’empresa en el sector privat.

I això em porta a parlar d’un tema que he pogut viure de prop com a president d’Andorra Telecom, una companyia de la qual d’entrada en vull destacar el gran equip de directius i professionals i la seva proactivitat a millorar cada dia en la qualitat dels serveis. A final del 2015, Andorra Telecom tenia una tresoreria (fons d’inversió, dipòsits i compte corrent) de 225 milions d’euros. I ens podríem preguntar: Quin és el cost d’oportunitat d’Andorra Telecom de mantenir 225 milions d’euros en tresoreria amb un rendiment inferior al 0,5% (segons les memòries dels últims anys)? Curiosament, durant els 6 anys que he tingut l’honor de formar part del Govern, i després d’haver contestat desenes de preguntes al Consell General sobre Andorra Telecom, amb especial interès per part d’alguns consellers, mai ha sortit aquesta qüestió: ni sobre la inversió d’aquests actius, el seu rendiment, les alternatives d’inversió, o sobre el seu cost d’oportunitat.

Sí que he sentit moltes vegades que aquests diners “no s’han de tocar” i que han de servir per al dia que els ingressos de roaming s’acabin. Respectant la legitimitat d’aquestes veus, la meva opinió és que malauradament, si un dia el roaming desapareix completament, i Andor­ra Telecom no ha buscat altres fonts d’ingressos, la tresoreria d’Andorra Telecom durarà ben poc, s’acabaran les reserves (com les de la branca malaltia de la CASS), i el problema estructural no s’haurà resolt. Inclús, aquesta seria la pitjor solució: no utilitzar en aquests moments l’elevada tresoreria per invertir en noves activitats i projectes per diversificar els ingressos de la companyia.

I aquest mateix raonament es pot aplicar si es destinessin les reserves disponibles a reduir les tarifes dels clients. Si això es fes, un cop acabades les reserves, començarien a incrementar-se les pèrdues d’Andorra Telecom, fet que obligaria a tornar a incrementar les tarifes per situar-les a nivells molt superiors a les actuals, portant la companyia a estar fora del mercat.

Aquests últims anys, però, la tresoreria d’Andorra Telecom s’està gestionant per preservar el patrimoni de la societat, però sobretot per possibilitar la seva sostenibilitat a llarg termini i pensant que a curt o mitjà termini, els ingressos de roaming baixaran substancialment; en definitiva per baixar el seu cost d’oportunitat. Així, s’ha començat a invertir en deute públic del Govern (el Govern en lloc de pagar els interessos als bancs els paga a Andorra Telecom), i s’han plantejat noves inversions i projectes a Andorra i a l’estranger.

Un exemple seria l’adquisició del 2,7% del capital de MásMóvil (per la compra de Yoigo, el quart operador de telecomunicacions espanyol en nombre de clients). Una operació que va poder fer Andorra Telecom gràcies a la modificació dels seus estatuts, i que va suposar una inversió de 10,5 milions d’euros. Doncs durant aquests últims 8 mesos, l’acció de MásMóvil s’ha revaloritzat un 130%, el que vol dir que el valor de la inversió d’Andorra Telecom a MásMóvil ha passat dels 10,5 milions, a més de 24 milions, amb una plusvàlua de 14 milions. Però el que és realment rellevant, és que aquesta operació no es va motivar mai per buscar només un rendiment financer, sinó per les sinergies que s’aconseguien i que en gran part ja s’han realitzat: la reducció de les tarifes de roaming pels andorrans a Espanya i un acord per generar més activitat al Call Center (Espic) de la Massana per exemple. Així, al marge de la volatilitat borsària que hi pugui haver, la inversió aporta igualment un gran valor afegit als ciutadans d’Andorra i a la viabilitat d’Andorra Telecom.

Un altre exemple és sens dubte el projecte del nou edifici The Cloud. Amb un cost de construcció calculat de 34 milions d’euros i un rendiment net estimat en un milió d’euros anual (3% de rendibilitat) pels lloguers dels seus espais, el projecte financer per si sol aporta valor a Andorra Telecom. Però aquest no és ni molt menys el principal motiu del projecte. El valor afegit per a Andorra i per al seu sector turístic i empresarial, de disposar d’un nou espai per atreure-hi noves marques comercials, ubicar-hi empreses i start-ups innovadores, de crear nous centres culturals, d’assentar un parc tecnològic, de generar una oferta gastronòmica i d’oci diferents, així com de ser un dinamitzador per tot l’entorn immediat i pel país en general, és un valor intangible molt superior al seu rendiment financer. I davant d’això ens podem preguntar: quina hauria estat la conseqüència de no fer res, al·legant el valor patrimonial de l’antiga caserna de bombers (que no estava catalogada com a bé d’interès cultural)? La resposta no és més que: un gran cost d’oportunitat. Per això, sempre he defensat aquest projecte, i agraeixo al Govern i al ministre Jordi Torres, que actualment presideix Andorra Telecom, de promoure la seva execució. Com abans es porti a terme aquest projecte, abans deixarà de tenir el nostre país un gran cost d’oportunitat degut al desaprofitament i infrautilització d’un dels millors terrenys públics en plena artèria comercial.

De costos d’oportunitat se’n poden analitzar molts i sempre n’hi haurà. Ara, senzillament es tracta de deixar enrere les oportunitats perdudes i de saber i voler agafar les grans oportunitats que a Andorra sempre hem tingut i de treure’n el màxim profit.

*Jordi Alcobé és economista.
Etiquetes
  • #4 Barrabas
    (12/04/17 16:40)

    La trumfa, el,patapou i ara el cloud. Projectes Alcobé. T'han fotut fora per visionari.

    Respondre
  • #3 pasamonte
    (12/04/17 12:41)

    Sense venda no hi ha plusvàlua. S'ha venut la inversió en MasMovil? Huawei ocuparà el Cloud, ja que LV no ha volgut ni de franc? Han arribat les ONT's noves o encara hi ha llista d'espera?

    Respondre
  • #2 Toni
    (12/04/17 07:56)

    S'ha fet algun calcul sobre el cost d'oportunitat del pais per no fotre fora tota la classe politica? I sobre Andorra Telecom i  la seva excelsa tresoreria i professionalitat, per q no retorna al poble tot el q s'ha estat pagant en exces, sense cap dret  i aguantant la soberbia dels directius, seria el primer fet positiu q faria, com STA  abans i com Andorra Telecom ara

    Respondre
  • #1 Projector de fracàs
    (12/04/17 07:37)

    Si, com el projecte de la trunfa que va propulsar el Sr. Alcobé i després va abandonar sota la pressió de grans famílies que temien que podria menjar part de les subvencions destinades als ramaders amb la carn de qualitat.No hi vas destinar ni un cèntim a aquest projecte, i això que amb alguna ajuda hauria funcionat, ara a fer d'estruç.

    Respondre
4
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477