Home blanc cabrejat

Dimecres passat, el periodista Edwin Winkels parlava de “l’home blanc cabrejat” (El Periódico, 15/03/17). L’expressió no és nova però està de moda (perdó per la rima fàcil). Per un seguit d’esdeveniments i circumstàncies ens hem cregut, de totes totes, que el món gira al nostre voltant. Hem enga-nyat, colonitzat, matat, robat, organitzat guerres, traït, comprat i venut el que fes falta perquè això fos així. Estem tan pagats de nosaltres mateixos que fins i tot en un món globalitzat i enxarxat, amb més informació (i també desinformació, és cert) que mai; amb més possibilitats d’educació, coneixements i avenços científics que en cap altra època de la nostra curta història; escollim fer l’orni. Preferim girar el cap, no acceptar responsabilitats i creure que la culpa de tot el que ens passa és dels altres. I així donem vida i crèdit a personatges i partits, que es fan dir polítics, que prometen alliberar-nos de tots els problemes. Amb la crisi com a teló de fons i la demagògia com a doctrina de capçalera, el populisme de dreta i extrema dreta atia la por i apel·la els instints més baixos, assenyalant l’altre, l’immigrant, el desterrat, els musulmans, les víctimes que fugen de la guerra i de la fam. Ells són qui ens roben la feina, els que generen inseguretat i violència. L’home blanc cabrejat d’aquesta setmana era holandès. Europa ha acollit complaguda el resultat de les eleccions generals als països baixos. Els vots han aturat Geert Wilders i el seu Partit de la Llibertat. I així fins a les pròximes eleccions, siguin on siguin. L’home blanc cabrejat no escarmenta fàcilment. Amb aquesta pedra ja hi hem ensopegat abans!