Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
La tribuna

Adéu-siau i arreveure

Mai he sabut imaginar-me un món com una patena del domini del mascle o de la femella alfa
Actualitzada 22/01/2017 a les 07:03
    Conrad Alongina
El 1761 Portugal fou pionera en l’abolició de l’esclavitud. Amb el temps, altres nacions; França, Perú, Xile, Regne Unit, els EUA etc. van seguir aquella gesta. En el present, cada 2 de desembre es commemora el dia internacional per a l’abolició de l’esclavitud, sent-ne el 23 d’agost, per al record del comerç d’esclaus.
Des d’aquell 12 de febrer del 1761 fins ara, el món ha canviat en escreix, però quants d’aquells jous perduren i prossegueixen humiliant encara avui, la dignitat de l’ésser humà? Molts d’ells acceptats, condicionats i nodrint-se de la mateixa societat, i no em refereixo a les presumptes esclavituds lliurement escollides en nombrosos casos, per a la nostra resignada capacitat, que una vegada aïllada en el marge de les oportunitats, sense opció de tenir ni fer el que té i fa el millor veí, aleshores, i només aleshores, hom es lamenta d’una discutible servitud. Endemés, crec que ja podem parlar d’altri reiniciada esclavitud, la dels països més vulnerables. Normalment els petits. En aquest cas, potser el mot esclavitud no sigui l’adient, ara bé, tampoc crec que estigui tan deslligat de les perspectives del significat de l’exposició.
És la fúnebre història del peix petit menjat pels seus parentius més grossos, valent-se de la mida, força i de qualsevulla camàndula per poder distribuir-se tota l’ambrosia al seu antull, i tanmateix, algunes espècies de peixos petits, organitzen la seva defensa formant grans grups, per mostrar una superioritat als coaccionaris companys de viatge. En canvi, em quedo a l’escapça del perquè determinats països, no afronten llurs desiguals atropellaments amb coincidents procediments per salvaguardar en general, la identitat d’honestos desenvolupaments.
Mai he sabut imaginar-me un món com una patena del domini del mascle o de la femella alfa, faïment que m’acosta a la dubitació extrema de no creure igualment a cloure cap abolició, per la multitud de transicions que pot triar recórrer la perversitat amb la fi d’obtenir quelcom. En fa pensar en l’Hidra de Lerna. Monstre de la mitologia grega, filla de Tifó i d’Equidna, que quan s’aconseguia tallar-li un dels diversos caps que tenia, al seu lloc n’apareixien dos més, per tant, no ens hauria de sorprendre, malgrat els compromisos i acords governamentals escenificats en signatures de posar i treure, que sovint, tot es quedi en aigua de borratges per als seus tolerants condemnaments.
Però, al capdavall, sí o sí, se’ns exigeix moure’ns en una imprevisible globalització on nacions o estats dins de la pròpia nació, els està permès seguir feinejant amb els perjudicis d’allò que ha estat vedat en altres emplaçaments. D’aquesta manera, tampoc és estrany que cert nombre d’empresaris del país, exhalin palpables temors del camí emprès devers l’Europa, veient aquesta tal com va.
Entre salutacions i bons desitjos, ho he pogut constatar amb senzills piscolabis portats a cap durant aquestes passades festes nadalenques. Mentre escoltava un empresari del ram de l’hostaleria acabat d’arribar de París, comparant la tristor de la capital amb la lletra de la cançó Venècia cantada per Charles Aznavour. Un altre, dient que Londres respirava alegria. Un financer amb un aire encaparrat repetint la frase més odiosa i sentida darrerament, són altres temps. Un industrial queixant-se que no podia competir amb les empreses estrangeres que operaven al país. Haurien de dedicar-se a fer manteniments i a reparar el que es pogués. I així un rere l’altre en unes singulars jornades plenes de festivals de caliu, pau i salut, i com és habitual i esperonador, les reconduïdes propostes de bones voluntats per a l’any següent.
Festivitats totalment comercialitzades i ja amb un sentit religiós en segon terme, però melangioses ambdues en l’adéu-siau i amb un arreveure esperançador. Sobretot l’arreveure, puix que aquestes festes, diferentment d’altres, no crec pas que algun partit polític vessant de savis set-ciències, cregui oportú treure-les del calendari. Matarien una altra gallina dels ous d’or?.
Més avall de la desembocadura del riu Runer, tal vegada.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477