Foc i lloc
La SAC, exemple d'associació cultural
Un vincle entre cultura i identitat
Actualitzada 02/01/2017 a les 20:42
La Societat Andorrana de Ciències (SAC) neix com a entitat voluntarista per divulgar les ciències de la salut, i progressivament amplia el seu camp d’acció a d’altres àmbits del coneixement, com són les ciències socials i humanes. Per difondre les activitats més enllà de l’escala local, entra en contacte amb diferents associacions culturals estrangeres. Menció especial mereix, del llarg llistat d’organismes dels quals n’és membre o col·laborador, la Universitat Catalana d’Estiu que acull la diada d’Andorra. Any rere any, a Prada de Conflent, la temàtica andorrana es dona cita i s’ha consolidat com a l’activitat més important i de més ressò de l’agenda cultural andorrana. Per les seves aules han desfilat com a conferenciants la majoria de polítics i intel- lectuals del país, capaços d’aplegar un nombrós públic per les expectatives que genera una programació que sempre suscita interès. Amb esperit participatiu ha obert les portes a tot un seguit de persones amb inquietuds per donar-se a conèixer i comunicar el seu saber que d’una altra manera no hauria estat possible. La jornada té com a colofó la publicació d’uns annals que recullen les ponències i esdevenen un document de consulta obligada.
Parlar de la SAC és parlar del Josep Vilanova, l’Àngels Mach i l’Antoni Pol, que han sabut captivar gent amb inquietuds intel·lectuals i perfils molt diversos i canalitzar, en el decurs de 33 anys d’experiència, les necessitats d’un col·lectiu que desenvolupa una activitat cultural amb capacitat per suplir mancances i complementar l’acció cultural del Govern. Aquesta associació, que irromp als anys vuitanta del segle passat, ha estat capaç de mantenir-se, com també ho ha fet el Cercle de les Arts i les Lletres, mentre que d’altres han desaparegut, com ara el Comitè Andorrà de Ciències Històriques.
L’activitat de la SAC té quelcom d’èpic, els equilibris per finançar els actes i les nombroses publicacions, així com les subvencions que han minvat els darrers anys a causa de la crisi, no sempre fan justícia als resultats obtinguts i a una dedicació que no coneix horaris. Si alguna cosa caracteritza la SAC és la tenacitat que els permet sobreviure i que ha estat capaç de construir una xarxa cultural amb la qual tots, d’alguna manera o una altra, hem tingut contacte o en formem part.
Parlar de la SAC és parlar del Josep Vilanova, l’Àngels Mach i l’Antoni Pol, que han sabut captivar gent amb inquietuds intel·lectuals i perfils molt diversos i canalitzar, en el decurs de 33 anys d’experiència, les necessitats d’un col·lectiu que desenvolupa una activitat cultural amb capacitat per suplir mancances i complementar l’acció cultural del Govern. Aquesta associació, que irromp als anys vuitanta del segle passat, ha estat capaç de mantenir-se, com també ho ha fet el Cercle de les Arts i les Lletres, mentre que d’altres han desaparegut, com ara el Comitè Andorrà de Ciències Històriques.
L’activitat de la SAC té quelcom d’èpic, els equilibris per finançar els actes i les nombroses publicacions, així com les subvencions que han minvat els darrers anys a causa de la crisi, no sempre fan justícia als resultats obtinguts i a una dedicació que no coneix horaris. Si alguna cosa caracteritza la SAC és la tenacitat que els permet sobreviure i que ha estat capaç de construir una xarxa cultural amb la qual tots, d’alguna manera o una altra, hem tingut contacte o en formem part.
Felicitats per l' article M.Jesùs! Hi estic completament d' acord i,a més, em permeto d' afegir que el Ministeri de Cultura, ahuria de reconsiderar les "minucies" que hi dedica a la SAC, comparativament amb altres esdevenimemts de molta menor qualitat.Sincerament, es bastant vergonyós!
Respondre