Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Punt de mira

Els porrons de Cal Sastret

Després de quatre generacions, la nissaga dels Betriu acaba una llarga etapa
Actualitzada 30/12/2016 a les 19:52
Passar per Organyà i veure els tres porrons de cal Sastret, posats en els trespeus de ferro davant la porta, a peu de carretera, és una imatge que a partir d’aquest dissabte no la veurem més. Després de quatre generacions, la nissaga dels Betriu acaba una llarga etapa com a establiment de comerç de queviures a la vila d’Organyà, una activitat comercial que durant molt anys, a mitjan segle XX, va ser complementada amb un camió de repartiment de productes que anava fins a la Guàrdia d’Ares, Taús, Montan de Tost, la Vansa, Alinyà i Cambrils, i també fins a Andorra, on pujaven vi. Des d’aquell Dijous Gras del 1870, quan Francisco Betriu i Ramona Rocamora, filla de cal Casaca, van emprendre el negoci, i després el seu fill Decorós, casat amb Lola Ramonet, de ca l’Armenter, i després el seu fill Francisco Betriu, casat amb Maria Bars, d’Oliana, i fins aquest Cap d’Any, en què el seu fill Decorós Betriu Bars, el besnet del fundador, es jubila, cal Sastret ha estat la botiga més emblemàtica d’Organyà i comarca.

“Van començar amb un bocoi de vi, un casco d’arengades, un sac d’arròs, un de sucre, cafè en gra i vetes i fils”, m’explica el Decorós, a qui tothom anomena Corosín, mentre omple dues ampolles de vi per a un client, una del bocoi que conté Priorat i una de vi blanc, “manxego” del bocoi del costat. “N’hi havia hagut dotze de bocois, ara només en tenim quatre.” El seu padrí Decorós, “ho portava tot al dia”, amb l’atenció i amabilitat que és segell de benvinguda de cal Sastret. Després, el seu pare Francisco va donar encara més impuls, amb el camió de repartiment i posant els grans porrons al carrer, atractiu que havia vist allà al Bruc. Els porrons de cal Sastret han estat tot un símbol durant cinquanta anys, com també l’expositor de diaris i revistes des dels anys setanta, i on el Diari d’Andorra no ha faltat mai. El Corosín, amb la seva mare, la Maria (el pare va traspassar ara farà vint anys), han atès molts clients que amb els anys han esdevingut amics. “Els trobarem a faltar”, em comentava una dona d’Organyà que venia a comprar “tots els quaderns de sopes de lletres que hi hagi”. Us trobarem a faltar, certament, però deixeu un bon i gran record a tothom.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477