Solidaritat i joc col·lectiu

Avui defugiré de la facilitat tradicional en aquest tram final de l’any de fer el balanç del 2016. Tots els mitjans hi dediquen les seves columnes i afegir la meva humil opinió a aquestes anàlisis força interessants tindria molt poc interès. Els lectors queden prou informats per fer el seu propi balanç i treure’n les conclusions que els semblin més convenients. Per la meva part, amb vista al mes de gener que està a tocar, em limitaré a adreçar als seguidors del Diari els meus millors desitjos per a l’any nou. Abans de tot, en l’àmbit personal i familiar, segurament el més valorat per tots. Però també en una dimensió més àmplia en relació amb el futur que s’està dibuixant. Durant els últims mesos, la situació econòmica s’ha començat a redreçar. De forma lenta, però decidida. Caminem cap a la recuperació, que ens permetrà afrontar el 2017 amb més tranquil·litat i seguretat. Sabem que molts reptes ens esperen encara. Entre aquests, la negociació amb la Unió Europea, que ens porta a una profunda reforma que afectarà tant els ciutadans com els estaments públics. Requerirà tenacitat i ens obligarà a fer prova d’imaginació per reconvertir, en part, el nostre teixit empresarial. Aquest esforç haurà d’anar conjuminat amb la solidaritat que es mereixen els sectors més afectats, entre els quals és de justícia esmentar la pagesia, motor d’Andorra durant molts segles. Tot i això, no es pot tenir cap dubte sobre el futur que s’anuncia. Andorra sempre ha demostrat la seva vitalitat i reactivitat davant dels esdeveniments i així continuarà. Ens trobem al principi d’una carrera, que ha d’acabar fructífera. Aquest resultat s’obtindrà si som conscients, tots plegats, que fem part integrant d’un equip que ha de jugar col·lectivament. No es tracta de cap esforç individual i egoista, sinó d’una competició que necessita solidaritat entre els jugadors. Mai aconseguirem l’èxit si sacrifiquem una part d’aquests a un futur incert. Certament, alguns privilegis heretats del passat desapareixeran. Però haurem d’actuar de tal manera que ningú es quedi a la cuneta. Per tant, únicament podem desitjar que durant el 2017 apareguin els primers resultats, que ens donaran la força de continuar el camí.