Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
La tribuna

'Muntanyes de formatge'

Camila del Mármol ens ofrena, a les portes de Nadal, un llibre de marcada geografia humana
Actualitzada 16/12/2016 a les 21:42
Amb aquest títol tan gormand, l’antropòloga Camila del Mármol Cartañá ens ofrena, a les portes de Nadal, un llibre de marcada geografia humana. Hi parla, lligant terra i gent, de la dedicació a les vaques de llet a les comarques històriques de l’Urgellet i el Baridà, riberes regades pel Segre i costes abeurades amb l’aigua dels rius que neixen, arrenglerats, al peu de les canals de Cadí per la banda de llevant i, més esparsos, a tramuntana, a les muntanyes de Prullans, de Lles, d’Aransa, d’Aristot, de Bescaran, d’Arcavell i de Castellbò. Llet i formatge que de fa segles casolanament i de fa un segle, industrialment, marquen la vida pagesa urgellenca i baridana; generacions d’homes i de dones que, tot i minvades avui en dia en nombre, encara, valentes, abnegades i decidides, es dediquen a munyir vaques i al bestiar. Homes i dones que són exemple de treball a muntanya i relíquia, valuosa relíquia, de l’escampall que fa quaranta anys llargs hauríem trobat per tot el Pirineu.

A Muntanyes de formatge. Transformacions productives i patrimonialització a l’Urgellet i el Baridà, volum 27 de la col·lecció Temes d’etnologia de Catalunya, editat pel departament de Cultura de la Generalitat, la mirada de la Camila del Mármol, com a antropòloga que és, fa ordit dels fils vitals de l’activitat lletera i en resulta un brodat il·lustrador, un relat temporal que, a més d’analitzar i de deixar constància d’una activitat tradicional en part, i per dissort, periclitada, té el discurs i la intenció de projecció cap endavant. Així ho escriu l’autora: “El que ens ha interessat en aquest llibre és explorar els usos del passat de cara al futur, amb la mirada posada en la voluntat dels habitants, les empreses i les institucions locals de construir possibilitats per viure i habitar el territori.” Gusteu doncs del llibre Muntanyes de formatge, amb una ben adient introducció històrica signada per l’historiador, ja avesat en el tema de la llet, Carles Gascon. El llibre serà presentat avui a la tarda a la sala de la Immaculada de la Seu d’Urgell.

Recordo bé, i amb un toc de nostàlgia pels pas dels anys, les primeres passes de la Camila del Mármol per les contrades de l’Alt Urgell. Hi va arribar de la mà de l’antropòleg Joan Frigolé, catedràtic d’antropologia social a la Universitat de Barcelona, que en aquelles dates, l’any 2002, encetava precisament un estudi sobre el fenomen social de les trementinaires de la Vansa i Tuixent que seria publicat en la mateixa col·lecció Temes d’etnologia de Catalunya, l’any 2006, amb el títol “Dones que anaven pel món. Estudi etnogràfic de les trementinaires de la vall de la Vansa i Tuixent. La Camila hi faria el seu treball de carrera, publicat fa quatre anys: Pasados locales, políticas globales. Los processos de patrimonialización en un valle del Pirineo catalán, Germanies (València, 2012). En Joan Frigolé, a la vegada, havia estat en bona hora cridat i atret per la Clara Arbués, en aquells anys treballant com a eficaç dinamitzadora, obrint traça i picant pedra, a sol i serena, allà a la Vansa i Tuixent. Ella hi era pel pas pioner fet –diguem-ho ben alt–, en polítiques de desenvolupament local a l’Alt Urgell, per l’alcalde de la Vansa i Fórnols, el recordat Daniel Camps Parramon, que ja en arribar al càrrec l’any 1999 i fins a la seva mort, el 2006, ara fa deu anys, va emprendre accions d’impuls econòmic, de millora de serveis i de valorització del patrimoni cultural i natural amb fruits ben notables i reconeguts. El Daniel Camps tenia una estima sentida pel seu bressol de la Vansa i era capaç i decidit. Per tal de donar impuls i aire a la vall, va fer els possibles perquè hi aterrés una agent de desenvolupament local motivada pel patrimoni humà, natural i cultural, i així, entre altres comeses bàsiques, com portades d’aigua o clavegueram, refecció de carreteres, telefonia mòbil, millora de les pastures, arranjament de fonts i de refugis per als pastors o ordenació de l’explotació dels boscos, van ser també restaurades ermites i esglésies i estudiats i valoritzats els retaules gòtics; i refets els camins antics de pujar a la muntanya que com a bons menairons, a pic i pala, netejaven el Simonet i el Xic del Daina; i es va excavar una rellevant novetat arqueològica: el jaciment romà del Goleró, a Cadí (que seria motiu dels estudis d’època antiga fets a Andorra, a la vall del Madriu); i la memòria de les trementinaires, que havia estat recuperada el 1998 al museu que hi tenen dedicat a Tuixent, va ser encara més preuada pels seus descendents i feta visible amb l’arribada del Joan Frigolé i la realització dels seus estudis de camp, acomboiat per la Clara Arbués i per “l’antropòloga argentina”, que originària d’aquell país és, la Camila del Mármol.


 
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477