Creat:

Actualitzat:

En qualsevol societat com la nostra tenim una sèrie d’individus, homes o dones, alfa, beta i omega. Els alfa són persones amb una projecció pública, amb poder o amb un lideratge en la comunitat o la feina molt evident. Com s’estudia molt en etologia (comportament animal) alfa és l’individu de la comunitat amb major rang, a qui els altres segueixen. Tant mascle com femella poden ser alfes, si ho són els dos parlem de parella alfa. El beta és el segon, el que segueix els passos de l’alfa i pot intentar destronar-lo. No té les qualitats de lideratge però intenta aprendre-les. Per últim trobem l’omega, darrera lletra de l’alfabet grec, i l’últim, el subordinat de tots els altres, amb un cert aire autodestructiu i victimista. En les societats les classificacions naturals, no socials, no són tan diferents. D’aquí els líders naturals, no els hereus, i la seva capacitat per convèncer els grups, moure les masses o despertar passions. Homes i dones alfa tenen un fort poder d’atracció sobre el sexe contrari i són sovint copiats i seguits. No és d’estranyar que existeixi el que s’anomena l’eròtica del poder, aquesta atracció que molts senten per superiors o persones ben posicionades o atractives. La nostra naturalesa, segons estudis més que seriosos, té una tendència a buscar el poder i el triomf com una cosa molt més bàsica que no material. Una idea subconscient de protecció i seguidisme idealista. Les dones busquen protecció, diuen alguns psicòlegs, els homes reconeixement social, i en aquesta recerca íntima es basa la lògica de l’atracció. Un fenomen molt més complex evidentment i que pot tenir molts matisos. A partir d’aquí totes les combinacions són possibles, gustos molts i variats i els petits contrastos també són deliciosos.

tracking