Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
La seca, la meca i...

Sense sostre

Actualitzada 28/11/2016 a les 07:33
    Noemi Rodriguez
Quan sortim d’Andorra ens sobta –i ens incomoda– veure tanta gent demanat al metro, pidolant pels carrers i dormint en caixers automàtics. Fem un esforç per mirar sense veure, per passar de llarg, per tornar-nos sords i insensibles davant una realitat que ens és desconeguda i a la qual no estem acostumats. Una realitat que sovint volem fer veure que no existeix al país, tan sols perquè no és tan evident. Però que la pobresa s’amagui no vol dir que deixi d’existir. Una de les coses que més em sorprenen, i al mateix temps més por em fan, és aquesta certesa que el pas de viure amb una normalitat aparent a caure dins un pou és terriblement fràgil. La societat andorrana –tan generosa durant dècades– ens deixa entreveure –cada cop amb més cruesa– aquest salt sense xarxa tan proper i tan angoixant al mateix temps. Avui se celebra el Dia mundial de les persones sense llar, una diada que es va instaurar amb la voluntat de crear consciència i propostes d’ajuda per a totes aquelles persones que no tenen un sostre. Un dia per recordar aquelles persones que a Andorra no dormen als caixers, però que de vegades s’arreceren als aparcaments. Aquelles persones que necessiten l’ajuda de les institucions i la solidaritat dels veïns per superar un mal pas. Aquella gent que ha perdut la feina, que ha encadenat una malaltia de llarg recorregut amb pagaments acumulats i impossibles de satisfer. Aquí i fora d’Andorra sorprèn veure com és de fàcil caure del sistema, però el més preocupant és comprovar com de difícil resulta després tornar a pujar al carro de la normalitat.
  • #4 Noemí
    (30/11/16 12:36)

    D'acord amb tu, Jacobo. La normalitat no existeix. Hauria d'haver dit, funcionar dins les pautes que marca el sistema. Si estàs dins no hi ha problemes, l'anormalitat és sortir-se'n i mirar de continuar funcionant ens uns paràmetres, que com bé dieu, tu i el Pau,  es basen més pel que se suposa que has de tenir que pel que ets. Més enllà de viure en un cotext que té les prioritast esbiaixades, el cert és que resulta massa senzill caure, i molt difícil tornar a pujar a aquest carro.

    Respondre
  • #3 Pau
    (28/11/16 23:32)

    Potser perquè vinc d'on vinc, això no m'espanta. El que sí fa mal és que la normalitat estigui donada per tenir més o menys, i no per la felicitat donada i obtinguda. Potser la vida no és tenir sino donar i quedar-se buit: Life and Times of Michael K, o potser El Loco

    Respondre
  • #2 luis mera
    (28/11/16 19:43)

    en aquí ala seu d'Urgell també ja gent de aquesta

    Respondre
  • #1 Jacobo
    (28/11/16 13:47)

    Al meu parer,el carro de la normalitat no existeix, és una realitat subjectiva, perquè igual que els indigents, un dia tenies feina, psicològicament estaves equilibrat i l'endemà tot s'ensorra com un castell de cartes, l'única opció que dóna el sistema són les drogues legalitzades administrades pels psiquiatres, aquesta és la realitat del sistema individualista, hedonista, narcisista i capitalista, que mesura a les persones pel que tens, no pel que vals, es menyspreen els valors i l'intel·lectualisme i es glorifica la vanalidad i la vacuïtat.

    Respondre
4
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477