Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Foc i lloc

Urnes entronitzades

Aprofitant la sacsejada Trump per pensar el món (i III)
Actualitzada 26/11/2016 a les 06:47
“We / reject / the President elect”, cridaven i criden encara alguns. “Ens estem posant tots tan exquisits amb la democràcia que ja no acceptem ni la mateixa democràcia”, establia l’altre, un tal Basté, pocs dies després del 8-N. En campanya, Trump va dir que si no guanyava, qüestionaria els resultats. Jill Stein, la candidata dels Verds, lidera una iniciativa per recomptar els vots a tres estats clau: l’enorme diferència entre el suport a Trump en circumscripcions amb vot electrònic en comparació a circumscripcions veïnes amb urnes la fa sospitar de hackers russos i de la connexió TrumPutin. Però res, tu, ha guanyat Trump. El poble ha parlat. La democràcia és el que és. Fútbol es fútbol...
Constatació 1: la democràcia –el concepte o, millor, l’ús públic del concepte– ja no ens serveix. Mort per sobreexplotació. Cap concepte aguanta tanta elasticitat sense perdre el seu sentit. Constatació 2 (i aquí em serveix en Basté com a mostra representativa del debat públic): el problema principal en la comprensió i l’ús de la democràcia com a sistema és l’entronització de les urnes, l’assimilació absoluta entre democràcia i urnes. Votem! Si guanya A, és democràtic. Hem votat! Són les urnes! El poble ha parlat! I etc.
Les eleccions, però, no són la democràcia. Són un simple mecanisme més de la democràcia. I de les dictadures. I són manipulables: sense pudor –afegint milions de vots a un candidat– o amb subtilesa –amb sistemes electorals perversos, amb gerrymandering, foragitant del debat públic tot discurs contrahegemònic o de mil cinc-centes cinquanta-quatre maneres més. I no són l’únic requisit imprescindible, només el més visible. Sense anar més lluny, amb marginació no hi ha democràcia, per molt que convoquis les poblacions marginades a les urnes cada dia. I així, dos-cents requisits més. I, per tancar, no són ni tan sols un requisit. Durant molts segles, el puntal de les democràcies era l’atzar, no el vot. I no tinc gens clar que avui sigui millor un president d’un Tribunal de Comptes votat (pels votats (pels votats)) que un d’escollit a l’atzar. Per no parlar d’en Trump...
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477