Creat:

Actualitzat:

Dos esdeveniments aquesta setmana ens han situat en dues etapes que van ser claus en la nostra història com a país. Al primer, dimecres, en un acte organitzat per la Societat Andorrana de Ciències, Joan Massa evocà la reforma del sistema polític de l’any 1866, gestada per Dom Guillem d’Areny-Plandolit i Anton Maestre i Molines, coneguda amb el nom de Nova Reforma i promulgada en el decret del bisbe Josep Caixal el 22 d’abril d’aquell any. D’aquell procés enguany se’n celebra el 150è aniversari i, dit sigui de pas, potser hauria estat bé que les institucions s’haguessin esmerçat a celebrar més actes i esdeveniments commemoratius per apropar més a la societat el que va significar aquella reforma. A l’altre, dimarts, al vestíbul del Consell General es feia un homenatge a iniciativa de l’Associació d’Exsíndics i Exconsellers a qui fou el darrer dels síndics generals amb poder executiu, Estanislau Sangrà Font –que feia tàndem amb Enric París com a subsíndic–, després que amb el decret dels coprínceps del 15 de gener del 1981 s’iniciés un procés, conegut com de Reforma de les Institucions, creant el que seria el primer Govern del país. Finalment acabaria sent una Reformeta per l’insuficient abast dels canvis que s’hi van realitzar. Ens recorden sovint els historiadors i, sobretot, els nostres avantpassats, que sempre és bo conèixer els sacrificis i les lluites realitzades d’aquells que ens han precedit en el pas per la història per entendre com hem arribat fins avui. Saber d’on venim, vaja, per no perdre el nord en el disseny del futur i perquè gràcies a aquests esdeveniments del passat, avui som on som i som el que som.

tracking