la trib

'Outlet' o la paraula maleïda

Al Pas persisteix un sentiment d’abandonament que la proposta de Turisme ha reactivat

Creat:

Actualitzat:

Un error de base que va cometre el ministeri de Turisme en explicar els plans futurs per al comerç del Pas de la Casa té a veure amb la comunicació, en no fer pedagogia prèvia amb els empresaris del poble. Perquè outlet és una paraula amb una connotació negativa que encara cau pitjor si els receptors de la proposta ja acumulen greuges passats. I al Pas de la Casa persisteix aquesta sensació d’abandonament, el sentiment que no reben de l’Estat en proporció a tot el que aporten. Així que amb aquest escenari la proposta ministerial va tenir una reacció que no hauria d’estra­nyar, del tipus: “Ara, a més, ens volen convertir en l’out­let d’Andorra, en el nucli del comerç cutre quan nosaltres som peu de pistes, pioners de l’esquí...” I etcètera. I, a més, amb l’ofensa afegida que l’anomenat pla estratègic de turisme de compres reserva les grans marques per a l’eix comercial del centre del país. “I per què no ens pot tocar a nosaltres?”, es devien demanar en més d’una conversa de cafè.

El ministre va acudir la setmana passada al poble a intentar calmar els ànims i a deixar clar també que la proposta d’outlet és això, una proposta, que no es tirarà endavant si hi ha una majoria que no la vol i que s’ha d’acabar de definir, i que el que es pretén no és atreure un públic de poc poder adquisitiu, al contrari, que els outlets, malgrat la connotació negativa, són un ham per als clients de mitjà a alt poder de cartera. Va impartir aquella pedagogia que, molt probablement, feta amb antelació li hauria evitat algun maldecap.

Barcelona, la població de Viladecans concretament, va estrenar fa unes quantes setmanes un complex outlet amb cues quilomètriques als accessos. El de la Roca del Vallès l’han ampliat i rep busos de turistes que porten des de la Ciutat Comtal perquè passin una jornada de compres. Em demano si el sector turístic del Pas de la Casa no voldria fenòmens així a casa seva. Entenc que sí, i que aquesta oposició inicial està motivada pels greuges acumulats i la comparació amb el que es dóna a la resta d’eixos comercials i per la percepció que el que es vol organitzar és un model outlet-basar perquè ens consideren un nucli de segona o tercera categoria.

Un outlet, però, no ha de ser això. Crec que en la mentalitat del consumidor d’avui un outlet és una oportunitat de comprar marques a un preu més econòmic. Un consumidor que ha de mirar el que gasta perquè té un pressupost limitat, però que es pot permetre anar de compres de tant en tant, renovar l’armari periòdicament i també fer sortides de cap de setmana. Dit d’una altra manera, el perfil habitual del turista que ve al Principat. La mateixa persona que aprofita rebaixes o promocions com el Black Friday per comprar-se aquell abric que li agrada però que prefereix comprar un 30 per cent rebaixat. El consumidor mitjà, vaja.

Està molt bé encaparrar-se amb el luxe i posar-se com a fita atreure les grans marques i, de retruc, els grans clients que no tenen pressupost límit, que el tenen il·limitat. Però no és una fita evident i el present és que Andor­ra, per la seva tipologia de comerç, té un client majoritari que no és aquest i que està perdent perquè ja troba el que busca més a prop de casa seva i al mateix preu o més barat, si compta el que s’estalviarà en la despesa en benzina o en l’àpat a Andorra. És aquí on s’ha punxat aquests anys, i molt probablement per no saber adequar-se als nous temps. Malauradament és cada cop més freqüent sentir això que l’únic que val la pena comprar a Andor­ra (per més barat, que ha estat el tradicional efecte crida) és tabac, alcohol i si de cas algun perfum o una crema. És necessari combatre-ho i entenc que és en aquesta línia que s’ha plantejat el pla estratègic de turisme de compres. Després es plantegen dubtes que suposo que s’hauran d’anar esvaint com ara com convertir part o tot el comerç d’un poble en un establiment o un seguit d’establiments outlet, quan hi ha un munt de negocis oberts d’altres tipologies. O com fer la part alta de l’avinguda Meritxell el nucli de les marques de més prestigi. Els comerços que no compleixin els requisits hauran de traslladar-se per decret llei? Qüestions de les quals entenc que es parlarà, i molt, els propers mesos i anys.

Almenys el que sí que es té ara és un pla, que ja és un inici. Perquè funcioni, però, hauria de ser compartit. El ministeri té feina per fer amb el sector comercial.

tracking