Demà és el Dia internacional de l’eliminació de la violència contra la dona. Potser caldria dedicar-hi també els altres 364 dies de l’any, però per alguna cosa es comença. La matinada de dimarts, en Ramon Colom va dedicar el Millennium a debatre sobre els factors que hi influeixen, i que cal anar repetint perquè prenguem consciència que es tracta d’un problema tan greu com complex i difícil d’eradicar. Un d’aquest factors, segons el metge forense Miguel Lorente, és que hi ha homes acostumats (per educació o per l’entorn social) a definir-se com el contrari de la dona, i a mesura que la dona ha anat ocupant espais i assumint papers que fins no fa gaire eren exclusivament masculins, aquests homes reaccionen cercant allò que els faci sentir novament segurs de la seva identitat i acaben recorrent a la violència. Aquest diagnòstic faria pensar que el normal relleu generacional en la societat farà minvar la magnitud del problema. Però no és així, perquè segons explicava l’educadora social Marina Marroquí, els joves amb què treballa reprodueixen majoritàriament conductes sexistes, i tant nois com noies valoren en la parella actituds com ara la gelosia, amb l’argument que “si no es posa gelós quan em veu amb una altra parella, com puc saber si m’estima de veritat?”. Així, la conclusió més immediata és que som lluny de veure el final d’aquests episodis de violència, entre d’altres coses perquè el rerefons del problema està tan arrelat a la nostra societat que caldria començar per revisar un munt de conceptes i hàbits que ara considerem normals i que, en el millor dels casos, frenen la possibilitat de trobar una solució.