Sentències de pa sucat amb oli

Ens relatava ahir Ferran Goya el cas dels dos homes de nacionalitat sèrbia que, després d’haver passat dinou mesos en presó preventiva acusats d’encobriment, han estat declarats innocents pel Tribunal Superior de Justícia, que ha anul·lat la sentència condemnatòria del Tribunal de Corts, el qual en el seu moment va dictar una pena de presó casualment ajustada al temps de privació de llibertat que havien patit. No és el primer cop que es dóna un fet així, que permet dubtar de la bona feina –per no dir de la bona fe– de la Batllia, de la fiscalia i del Tribunal de Corts i que incideix en la qüestió de l’abús reiterat de la presó preventiva, sobre el qual “els que en saben”, com diu l’articulista referint-se als juristes i també al Col·legi d’Advocats, callen com morts, i han de ser els enginyers i els columnistes de províncies els qui asse­nyalin la nuesa de l’empe­rador.

Un altre correctiu del Tribunal Superior als nyaps de les jurisdiccions inferiors ha estat l’anul·lació d’una sentència del Tribunal de Batlles que havia privat l’associació Apapma del dret a conèixer l’auditoria financera feta per aclarir l’origen del sobrecost de la construcció del centre de gestió de residus. Més de deu anys ha hagut de litigar l’associació ecologista, amb milers d’euros gastats que ningú no li retornarà, per aconseguir que el Govern li lliurés una documentació que es guardava com un secret d’Estat i que l’entitat hauria de posar a la disposició dels ciutadans perquè puguin conèixer l’obscura història del forn incinerador.

Recentment, una sentència sorprenent de la Batllia podria seguir el mateix camí si els demandants la recor­ren. Es tracta de la negació als ciutadans encampadans Miquel Alís i Roc Rossell del seu “interès legítim” a denunciar l’acord de renovació tàcita i ampliació de la concessió d’explotació dels camps de neu a la societat Saetde, que l’última corporació comunal va prendre sense concurs ni exposició pública l’últim dia del seu mandat i que el comú entrant va ratificar.

I mentrestant, tornant a la presó preventiva, resta el cas Joan Pau Miquel, cap de turc de l’afer BPA. Qui li haurà de donar la raó contra l’abús? El Tribunal Superior, el Constitucional o el d’Estrasburg?