Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
De la meva agenda

Compromesos amb el món

Admiro profundament els amics que han deixat casa i vacances per anar a conviure amb els refugiats
Actualitzada 30/10/2016 a les 06:51
“Perquè la nostra pregària a Déu no ens obre de bat a bat les oïdes i ens fa escoltar d’una vegada per sempre el clam dolorós de les persones que sofreixen injustament i ens criden de mil maneres: “feu-nos justícia”. Escric el que em surt del cor després de llegir l’Evangeli de Lluc 18, 1-8. Agraïm, si més no, al Jaume, l’Enric, la Maiana, l’Esther, al ministre d’Afers Socials, Xavier Espot, i a AINA l’exposició Compromesos amb el món. Fotografia solidària al vestíbul del Prat del Roure. Val més una imatge que mil paraules. Al centenar d’assistents a la seva obertura, la tragèdia dels refugiats ens ha fet sensibles, que és el que pretenien el Jaume i l’Enric.
Admiro profundament els amics que amb un arravatament de generositat han deixat casa i vacances per anar a conviure a algun camp de refugiats. Escriure és comprendre. Escric per capir tant d’amor sense cap mena de càlcul. El conciutadà andorrà Isidre Escorihuela ens confia amb una sinceritat que no ens deixa dormir: “Als camps de refugiats he après el que significa jugar-se la vida per salvar la vida. He après el que és realment una família desestructurada. He après que hi ha nens que han nascut sota les bombes i que n’hi ha que han nascut en una tenda de l’Acnur. He après que hi ha mirades buides que ho diuen tot”.
L’exmonitora d’AINA Laia Llort estrenà la carrera de medicina amb un any de voluntariat a l’Afganistan. Posà en risc la seva vida per servir un poble en guerra. Aquest mes ha confiat els tres fills al marit i als avis per anar a assistir amb dues amigues metgesses els refugiats de Kalimera. La seva sensibilitat humanista la porta a escriure el dia a dia del camp. La lectura em commou. “Ja fa quasi tres setmanes –escriu el 14 d’octubre– que som aquí. Això s’acaba i se’m fa un nus a la gola quan hi penso. Serà dur marxar-ne. Per moltes raons. No tant per un treball hiper­estressant ni per estar vivint situacions límit cada dia, ni per cap percepció de ser imprescindible. Està essent intens perquè ens hem amarat d’aquesta illa, de la realitat que hi viuen a diari, perquè hem tocat de prop amb els protagonistes de veritat tot aquest drama humanitari que no és nou ni té final”.
En Jaume Planella, monitor de Tamarros d’AINA, a més de conviure amb els refugiats del poblet Filippiada a l’oest de Grècia, ha cercat la complicitat de l’equip de monitors del campament per fer-nos combregar amb tant de dolor i moure en els cors dels ciutadans d’Andorra la solidaritat. Primerament ho féu amb 25 adolescents del campament durant el cap de setmana de l’1 i 2 d’octubre a la Borda de Meritxell. I des del 19 d’octubre a tot el país, gràcies a l’exposició de fotos solidàries. Ens confia el Jaume en obrir l’exposició: “els refugiats m’han ensenyat a valorar moltes coses de la vida. A les ordres de l’ONG, Voluntaris Independents, he fet bosses de menjar, repartit aigua, organitzat tallers de classe i, sobretot, d’esports, que és el meu camp”. Conclou el monitor d’AINA: “ha estat una experiència molt enriquidora i molt humana”.
El ministre d’Afers Socials, Xavier Espot, ha sostingut els joves andorrans que han portat la solidaritat andorrana en les persones injustament sofrents. Ens captà l’atenció amb el relat del seu encontre a Viena amb dos refugiats sirians. Clogué el senyor Espot amb un desig: “que les imatges remoguin les consciències de tots nosaltres i que ens recordin en tot moment: que nosaltres, tots nosaltres, podríem ser ells”.
El Papa Francesc ens convida a aixecar la nostra mirada de cap a terra. Llegeixo al diari La Croix: “qui vol viure en dignitat i plenitud no té altre camí que reconèixer l’altre i buscar el seu bé”. El Papa ens fa sentir el seu prec: “Demanem una treva per evacuar els nens de les zones bombardejades”.
UNICEF amb tota la raó del món posa el crit al cel: “50 milions de nens lluny de casa per força major i més de 100.000 no van acompanyats per cap familiar”.
Quina solució? Einstein li escriu a la seva filla: “potser encara no estem preparats per fabricar una bomba d’amor, un artefacte prou potent per destruir tot aquest odi, egoisme, avarícia que afligeix el planeta. No obstant tot això, cada individu duu en el seu interior un petit però potent generador d’amor, l’energia del qual espera ser alliberada”.
AINA té com a primer objectiu fer país, és a dir conèixer i estimar Andorra. Estimar Andorra implica estar compromesos amb el món. La història de la solidaritat d’AINA és rica: quan bastíem la casa, compràrem 44 màquines de cosir per a les noies de la parròquia dels Màrtirs d’Uganda del Senegal. Hem mantingut una comunió amb les religioses del Barrio Cisneros de Managua. Els monitors han fet estades a Benín, Bolívia, Camerun... Aquest estiu la Maria ha dirigit unes colònies al Marroc, el Xavi, a la República Dominicana, i l’Emma, a l’Índia. AINA forma part de Mans Unides. Els monitors crearen el cinefòrum juvenil de Mans Unides. Durant el mes de febrer el tema del curs de formació per correspondència és sobre el lema que Mans Unides ens ofereix. I estimar el món és estimar Andorra, sobretot els nostres infants a qui volem ben feliços. El cançoner que AINA edita cada estiu té sempre com a contraportada Els Drets Humans dels Infants. Einstein escriu: “L’amor és llum, donat que la llum il·lumina a qui la dóna i a qui la rep... l’amor és poder perquè ens multiplica el millor que tenim”.
Amb un llantió, dono gràcies a la meva Confident per la generositat dels joves andorrans. Em somriu: “les petites paus com l’exposició Compromesos amb el món són el llevat de la gran Pau Mundial”. He comprès. No renuncio a la utopia de la Pau.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477