Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Foc i lloc

Una història de l'avi Pepet

No es va autoritzar una operació de càncer perquè el malalt ja tenia 72 anys
Actualitzada 26/10/2016 a les 21:43
L’episodi de les presumptes irregularitats detectades en la gestió del SAAS, que han acabat en mans de la fiscalia, amb la seva politització inevitable, ha donat peu a algunes crítiques sobre la qualitat del nostre sistema de salut en general, que, fetes genèricament, apareixen amb una forta càrrega d’injustícia en contrast amb la realitat.

Voldria explicar avui als lectors un cas esfereïdor, succeït en els dominis de la Unió Europea, a dos-cents quilòmetres de casa nostra. És el cas de l’avi Pepet, de setanta-dos anys, veí del barri del Raval de Barcelona, que un dia va començar a patir dolors insuportables. Li va ser diagnosticat un càncer de pròstata. El metge va proposar una operació per intentar evitar l’extensió del mal amb un resultat fatídic. El pacient i la seva família hi van accedir. La sorpresa va ser, però, quan la Seguretat Social va vetar la intervenció amb l’argument que, atesa l’edat del malalt, “no procedia” operar-lo. Per més peticions que va fer la família, no hi va haver manera de canviar aquella decisió presa al marge de la medicina i amb criteris fredament economicistes i restrictius dels drets d’atenció clínica segons l’edat del malalt.

Finalment, en veure que no hi havia res a fer i que tampoc no tenien a l’abast “una persona amb influència del Seguro o de la Generalitat” –que, segons un funcionari de la Seguretat Social, era un recurs infal·lible i amb molts precedents–, van acudir a una clínica privada. El criteri del metge d’aquell centre va ser el mateix que el del facultatiu de la medicina pública, i l’operació es va fer ràpidament, prèvia acceptació d’un pressupost d’uns quants milers d’euros, que era si fa no fa la fortuna que, després d’haver treballat tota la vida i d’haver cotitzat cinquanta anys a la Seguretat Social, tenia estalviada el malalt. Avui l’avi Pepet continua vivint al Raval, alleujat del seu mal, content d’haver tingut la sort –que altres no tenen– de poder comprar els anys que li resten de vida.

El nostre sistema de salut potser no és el millor del món, i sabem que té falles i insuficiències que caldria cor­regir. Però Déu vulgui que una situació com la que he narrat no es pugui donar mai en el nostre benaurat país.


 
  • #2 Castellano Comunero
    (27/10/16 14:13)

    Tots tenim dies millors i pitjors i avuí, Àlvar, sembla que no és dels teus millors. Posar el sistema sanitari andorrá amunt, molt amunt per comparació, dient que hem d'ignorar totes les moltes faltes i ' ' corruptelas ' ' que té, no és seriós. No és bo o dolent perqué altres siguin millors o pitjors. La història que contes jo no me la crec, ho sento; al menys no com está contada.

    Respondre
  • #1 Ramon Villeró
    (27/10/16 11:29)

    Trist, molt trist. Amb 72 anys hi ha gent que puja a l'Everest. Treballar tota la vida, cotitzar i després no ser atès com es degut, mereixeria portar a judici als individus que neguen un dret elemental.

    Respondre
2
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477