La mel del 'Retaule de Sant Ermengol'

Amb gairebé seixanta anys, des del 1957, quan l’Esteve Albert, de poc temps instal·lat a Andor­ra, va baixar a la Seu d’Urgell i la visita a la catedral i al claustre, més la coneixença del canonge Ot Sansa i de l’arxiver mossèn Pere Pujol, li van fer imaginar l’univers de sant Ermengol, el Retaule que avui comença les representacions al claustre de la Catedral de Santa Maria d’Urgell, ja és tota una tradició estiuenca de cultura a la Seu. Una tradició marcada en el calendari del mes d’agost que enguany s’avança ja a finals de juliol. Així els actors no veuran escapçades les vacances i el dia 7 d’agost, quan facin la darrera representació, tindran encara dies de lleure, després de la seva contribució a omplir, tornem-ho a dir, de cultura unes quantes nits d’estiu a la Seu d’Urgell. I això, ja per endavant, se’ls ha d’agrair. Dedicar, de forma ben altruista, hores d’assaig i hores de representació, al bell mig de l’estiu, és un esforç que mereix un reconeixement explícit; des dels més petits fins als més grans, als que fa anys, des de les primeries del Retaule que hi col·laboren i als que s’hi incorporen. I és precisament aquesta labor conjunta, aquesta col·laboració, la que fa possible el Retaule de Sant Ermengol. És com un eixam d’abelles laborioses que ens ofereixen la mel dolça i gustosa, en el gran rusc que vindria a ser el claustre i la catedral d’Urgell. Tastar-la cada estiu, aquesta mel, hauria de ser gairebé un compliment fet ben de gust, amb activa delectança.

“Dijous plegàvem –em comenta el director del Retaule, Joan Hernández– a les quatre de la matinada de l’assaig general”. Ell n’és el director artístic des de l’any passat, quan va rellevar el Lluís Obiols, que n’havia agafat les regnes l’any 2007, fins aleshores menades pel Josep Ingla, que en fou director des dels començaments i a qui avui recordem especialment ja que va traspassar a començament d’aquest estiu. El Joan Hernández, a qui el Patronat del Retaule acudí per demanar-li una visió de professional de les arts escèniques, fa anys que el coneixem a Andor­ra. Actualment és un dels directors de l’Escena Nacional d’Andorra i ha estat 15 anys professor de l’Aula de Teatre del comú d’Andorra la Vella. La seva visió, continguda però no pas immobilista, donarà al Retaule nous enfocaments, mirant d’aconseguir que l’espectador se senti dins de l’espectacle com si formés part del Retaule, commogut pel text que l’Esteve Albert va escriure i pel “so i la llum” conjuminats com a acompanyament de les escenes de la vida de Sant Ermengol. I això, en l’espai del claustre, reducte secular al costat dels murs de la catedral de Santa Maria, un conjunt romànic, un joiell venerat per generacions i generacions que acompanya la fe del vell bisbat d’Urgell i allí la concentra amb el viu record dels gloriosos bisbes Just, Ermengol i Ot.

Justament enguany, el Retaule de Sant Ermengol, que és indestriable de tan bell i suggestiu escenari romànic, incorpora canvis, com ara la reubicació d’algun figurant en els recitats; el prescindir de les explicacions entre actes, que no figuraven en el Retaule original o l’ús de torxes amb llums led per adaptar-se als requeriments normatius del monuments historicoartístics. Les actuals obres de restauració i neteja del claustre obliguen imperiosament a prescindir del foc, pel fum que desprèn. Arran d’això em preguntava fa uns dies, el president del Patronat, el Jesús Galindo, de la saga dels Galindo de la Seu, que des dels començaments també fan rutllar el Retaule: “Tu que el coneixies, digues: què faria l’Esteve Albert si no pogués fer servir les torxes enceses amb foc?” Doncs –li vaig dir– s’adaptaria, no ho dubtis, per respecte a “les velles pedres” i miraria de fer servir torxes amb llums de nova tecnologia. El Josep Canelles, amb la seva ment que barrina sempre, assentia amb el ulls i amb el cap. “I, conscient del valor patrimonial i del sentit històric –vaig apuntar–, del fet de no poder fer servir el foc no en sentiria rancúnia per ningú. Hi posaria mel”. Així que de nou el Retaule ens crida i ens convoca a rememorar la vida de Sant Ermengol, un estiu més, una nit més, en íntima comunió amb la història i amb el lloc on es forjà. Per molts anys!